No és habitual que una ciutat com Vilanova i la Geltrú es converteixi en epicentre d’un debat que afecta centenars de barris de tot Catalunya. Però el cap de setmana passat va passar exactament això. Més d’un centenar de persones es van aplegar a la 41a Assemblea de les associacions veïnals catalanes, on es va aprovar el Pla de Treball 2026, un document que marca cap on vol anar el moviment veïnal organitzat durant els propers mesos.

El fet que l’assemblea es fes aquí no és anecdòtic. Vilanova té una tradició associativa que moltes ciutats més grans envegen, i la presència de l’Associació de Veïns del Tacó en el nou relleu directiu de la federació ho confirma. Laura Marín, de l’AV Tacó, s’incorpora a la Junta Directiva de la federació, juntament amb Tomàs Fernández i la investigadora Sara Cuentas, en un moviment que busca explícitament incorporar més diversitat cultural als òrgans de decisió.

Tres eixos per no perdre el focus

El nou pla de treball no és un document de bones intencions. Té tres eixos clars i, si es llegeixen amb atenció, diuen molt sobre el moment que estem vivint. El primer és l’enfortiment de l’acció comunitària als barris. El segon, millorar l’accés a l’habitatge, que a aquestes alçades ja no cal explicar per què és urgent. El tercer és el que potser sorprèn més en un document associatiu: la lluita contra els discursos d’odi i l’auge de la ultradreta.

Que una federació de veïns posi això sobre la taula no és un gest simbòlic. És una resposta a allò que passa als barris de debò, als grups de WhatsApp, a les converses al mercat. La investigadora Sara Cuentas, que ara forma part de la junta, ho va deixar clar durant l’assemblea: els discursos d’odi no són opinions legítimes sinó mecanismes que consoliden desigualtats. I va posar l’accent en treballar amb el sistema educatiu, perquè el problema no es resol només parlant entre convençuts.

El Segell que premia qui fa, no qui declara

Una de les novetats més concretes és la creació del Segell d’Acció Comunitària. La idea és senzilla però potent: reconèixer aquelles associacions veïnals que duen a terme projectes realment transformadors, interseccionals, que no es queden en la queixa sinó que generen canvi. Les associacions de veïns de La Florida i Sant Antoni ja hi participen des del primer moment, cosa que situa Vilanova, un cop més, a la primera fila d’aquest procés.

El segell no és un premi de prestigi per penjar al local. És una eina de visibilitat i de reconeixement mutu entre associacions. En un context en què moltes entitats veïnals pateixen la falta de relleu generacional i el desencís de la gent jove, tenir referents clars de què funciona pot marcar la diferència entre sobreviure i transformar.

Deu anys portant el veïnat a la porta del veí

L’assemblea també va servir per celebrar el desè aniversari del projecte A porta, una iniciativa que ha arribat a 35 barris de Catalunya i que ha beneficiat més de 50.000 persones. La xifra impressiona, però el que importa és el model: acostar les associacions a la gent que no truca a cap porta, que no va a cap reunió, que existeix al barri però que no apareix en cap cens associatiu.

Deu anys, 35 barris i 50.000 persones no és un resultat menor en un país on el teixit associatiu sovint parla amb si mateix. La previsió de continuïtat i ampliació del projecte és una de les bones notícies que surten d’aquesta assemblea, en un moment en què la majoria de notícies sobre participació ciutadana tendeixen cap al pessimisme. Que sigui aquí on s’hagi decidit el proper pas té, com a mínim, una lògica que els veïns de Vilanova poden reconèixer com a pròpia.