Hi ha coses que Vilanova i la Geltrú guarda en un racó sense saber molt bé per què. La Cuca de la Geltrú n’és una. Creada el 1975 pel T.R.U.C. per al Carnaval infantil, aquesta figura emblemàtica va desaparèixer dels carrers fa 44 anys. Una generació sencera ha crescut sense veure la bèstia caminar. Ara, l’Esplai de la Geltrú ha decidit que ja n’hi ha prou d’esperar.

La recuperació no ha estat un gest impulsiu. L’entitat ha liderat un procés de reconstrucció seriós, mantenint el cap i la tela originals com a referent identitari mentre construïa una nova estructura, renovava la tela i creava un vestuari nou des de zero. Que algú s’hagi pres la molèstia de conservar l’original durant mig segle diu molt de com aquesta figura ha viscut en la memòria col·lectiva de l’entitat.

Un projecte col·lectiu amb mans vilanovines

Darrere de la nova Cuca hi ha tres noms propis. Ma José Benavente s’ha encarregat de la tela, Els Estaquirots han construït l’estructura i Susana Santasusana ha dissenyat el vestuari. Tot el projecte ha estat finançat íntegrament per l’Esplai de la Geltrú, sense dependre de subvencions ni patrocinadors externs. En temps en què moltes iniciatives culturals esperen que l’administració mogui fitxa, aquest gest té un valor que va més enllà del simbòlic.

El resultat és una figura que beu de l’original però que és capaç de sortir al carrer avui. Recuperar una bèstia no és només restaurar fusta i tela, és tornar a posar en moviment un vincle entre qui va crear la figura, qui la va portar i qui la portarà ara. I en aquest cas, monitors i exmonitors de l’entitat tanquen el cercle de manera molt literal.

El 23 de maig, la plaça de l’Assumpció s’omplirà

La presentació oficial està prevista per al 23 de maig a la plaça de l’Assumpció. No serà un acte institucional de discursos i aplaudiments educats, sinó una festa amb cercavila, altres figures populars de la ciutat, música de DJs locals i una sorpresa final que ningú ha explicat encara. Que es guardi una sorpresa en una presentació com aquesta és, en si mateix, una declaració d’intencions. Aquí no es vol inaugurar una peça de museu.

La cercavila amb altres figures populars de Vilanova és un detall que no passa per alt. La Cuca no tornarà sola, tornarà acompanyada. I això reforça la idea que aquest retorn no és nostàlgia per la nostàlgia, sinó una aposta per situar la figura dins l’ecosistema viu de la cultura popular local. Una cosa és ressuscitar una relíquia. Una altra és reintegrar una bèstia a la processó.

Cultura popular, llengua i relleu generacional

L’Esplai ha volgut que aquest projecte sigui també una afirmació. Una aposta per la cultura popular, per la llengua catalana i pel vincle entre generacions que han passat per l’entitat. Potser sembla molt per a una figura de Carnaval, però és exactament d’això de què es tracta la cultura de proximitat: de fer que allò quotidià tingui pes i significat.

Quaranta quatre anys és molt de temps. Hi ha veïns que van veure la Cuca de petits i ara portaran els seus fills a veure la presentació. Hi ha monitors actuals que no sabien ni que existia. Que una entitat de base recuperi una figura d’aquestes característiques sense esperar que ningú li ho demani és, senzillament, una bona notícia per a la festa de Vilanova. I les bones notícies, quan arriben, convé saber reconèixer les.