De vegades el tràfic de drogues no arriba amb motos de gran cilindrada ni amb persones que criden l’atenció. Arriba en furgonetes de lloguer, amb caixes ben etiquetades i aparença de repartiment ordinari. Això és exactament el que van detectar els Mossos d’Esquadra el passat 13 d’abril, quan van detenir dos homes, de 26 i 35 anys, que operaven amb seu a Vilanova i la Geltrú i distribuïen droga per diverses localitats del Baix Llobregat.
La discreció era el mètode. I durant un temps va funcionar.
La trampa de les màquines buides
Quan els agents van inspeccionar els dos vehicles de lloguer, sense cap rotulació professional, hi van trobar cinc caixes grans amb etiquetatge de distribució europea. A dins, amagada entre els components buidats de màquines d’aigua a pressió, hi havia 65 quilos de haixís i 6 quilos de cocaïna. Un total de 71 quilos de substàncies estupefaents embalades amb una cura que hauria fet l’enveja de qualsevol empresa de logística.
L’ús de les màquines no és un detall menor. Amagar droga dins d’electrodomèstics o maquinària industrial és una tècnica que complica la detecció visual i genera confusió en cas d’inspecció superficial. En aquest cas, però, no va ser suficient per enganyar una vigilància que ja havia fixat la mirada en els dos sospitosos.
Una ruta que sortia de casa
Els detinguts no eren simples transportistes. Feien entregues directes a establiments de Martorell, Pallejà, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Una ruta estructurada, amb parades concretes, que tenia tot l’aspecte d’un servei de repartiment habitual però que en cap cas ho era. Els Mossos els van identificar després d’observar actituds sospitoses en una zona de circulació restringida, on no hi ha massa excuses per circular si no tens res a fer.
El que acaba de confirmar l’abast real de l’operació és el descobriment de quatre paquets addicionals a la seu central de la xarxa, ubicada aquí, a la nostra ciutat. Això vol dir que Vilanova no era només un punt de pas, sinó el centre logístic de tota l’operació. Una diferència que importa.
Quan la xarxa s’estira més del que sembla
És temptador llegir aquesta notícia com una cosa que passa lluny, al Baix Llobregat, en municipis que no coneixem gaire. Però la realitat és que el nucli de distribució estava aquí, potser a pocs carrers de casa. Les caixes s’empaquetaven, es preparaven i sortien cap als seus destins des d’un punt que els investigadors han identificat al nostre municipi. Això no fa Vilanova un lloc més perillós del que és, però sí que convida a no mirar cap a un altre costat quan la notícia aterrava a la pantalla.
Les detencions del 13 d’abril han desarticulat, almenys parcialment, una xarxa que funcionava amb una estructura professional i una cobertura logística ben dissenyada. Dos homes empresonats, 71 quilos fora de circulació i una investigació que, com acostuma a passar en aquests casos, probablement no s’acaba aquí. Les xarxes de distribució rarament depenen d’un sol node. La pregunta, ara, és quants n’hi havia més.
