No cal anar gaire lluny de Vilanova i la Geltrú per trobar trajectòries que han merescut el reconeixement més alt que atorga la Generalitat de Catalunya. La Creu de Sant Jordi 2026 distingeix quatre noms vinculats al Penedès, un territori que, un any més, demostra que la seva petjada va molt més enllà de les comarques.

En total, el Govern ha guardonat 20 persones i 10 entitats, mantenint paritat de gènere i recollint mèrits de camps tan diversos com la cultura, l’acció social, l’empresa o la ciència. Entre tots els noms de la llista, quatre ressonen especialment per a qui coneix aquesta terra.

El cava i el vi, amb nom propi

Ernestina Torelló i Llopart rep la distinció per una vida dedicada a fer que els escumosos del Penedès siguin alguna cosa més que una beguda de celebracions. A través del celler Torelló Viticultors, ha impulsat la qualitat, la innovació i la projecció internacional d’un sector que sovint es queda sense el reconeixement que mereix. No és un premi a la marca, és un premi a la visió d’una dona que va apostar per un camí propi quan no era fàcil fer-ho.

Al seu costat, Miquel Agustín Torres i Riera recull la Creu de Sant Jordi per la internacionalització dels vins catalans i per una aposta clara per la sostenibilitat i la recuperació de varietats autòctones. Família Torres porta dècades posant el vi català en mapes on no hi havia ni un pin. Que una empresa d’aquí hagi convertit varietats quasi oblidades en referents globals no és un detall menor, és un model que hauria d’inspirar molts altres sectors.

El llegat de Pau Casals, ben viu al Vendrell

La Fundació Pau Casals, amb seu al Vendrell, és una d’aquelles institucions que fan feina de fons sense fer soroll. Preservar i difondre el llegat d’un dels músics més importants del segle XX no és una tasca decorativa. Els seus projectes educatius i culturals arriben a escoles i auditoris d’arreu del món, i la figura de Casals, que va triar l’exili abans de claudicar, continua sent un referent humanista de primera magnitud.

El guardó a la Fundació és, en part, un recordatori que la cultura de proximitat pot tenir abast universal. No cal ser de Barcelona per fer les coses amb ambició. El Vendrell ho demostra cada any, i la Creu de Sant Jordi ho confirma ara de manera oficial.

Un reconeixement pòstum que pesa

Enric Morist i Güell rep la distinció a títol pòstum, i això sempre té un regust agredolç. La seva trajectòria en defensa de persones vulnerables i en l’impuls del voluntariat i la cohesió social és exactament el tipus de feina que no surt als titulars però que sosté el teixit d’una comunitat. Que se li reconegui ara, quan ja no pot escoltar l’aplaudiment, hauria de fer pensar en quantes figures com ell passen desapercebudes mentre encara hi són.

La Creu de Sant Jordi es va crear el 1981 per distingir mèrits cívics, culturals i socials. Quaranta anys llargs després, segueix sent un dels pocs reconeixements institucionals que aconsegueix combinar noms coneguts amb trajectòries que potser no tothom coneix però que mereixen ser explicades. Quatre d’aquests noms son d’aquí, del Penedès, i no és casualitat.