Els números no enganyen, però de vegades cal posar-los en context perquè diguin el que de veritat expliquen. Vilanova i la Geltrú ha arribat als 73.358 habitants, després de sumar 1.655 veïns en un sol any. Una xifra que, vista sola, sembla una dada de padró qualsevol. Vista dins de la tendència de la darrera dècada, és una altra cosa: un 12% de creixement des dels 65.000 habitants del 2015 fins avui. La ciutat canvia. La pregunta és si els serveis canvien al mateix ritme.

El perfil de la població és majoritàriament de nacionalitat espanyola, amb un 86% del total, mentre que el 14% restant són estrangers, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Uns percentatges que situen Vilanova en la mitjana de municipis del seu volum al litoral català, però que no expliquen tot el que caldria saber sobre d’on venen els nous veïns i per quin motiu han triat aquest municipi.

El preu ho explica gairebé tot

Comprar un pis a Vilanova costa una mitjana de 258.461 euros. A Barcelona, el mateix pis pujaria fins als 387.427 euros. Això és una diferència d’uns 120.000 euros, una quantitat que, per a moltes famílies, és la diferència entre ser propietari o seguir llogant. El preu del metre quadrat a Vilanova se situa en 2.510 euros, gairebé la meitat dels 4.600 euros de la capital. I com a detall que no és menor, els pisos aquí són de mitjana 20 metres quadrats més grans.

Aquesta equació és la que mou moltes decisions. Famílies joves, parelles amb criatures, treballadors en remot que ja no necessiten ser a Barcelona cada dia. Vilanova entra al càlcul i sovint guanya. El resultat és un mercat immobiliari en ebullició, amb 1.580 compravendes registrades el 2025 i uns preus que s’han doblat en l’última dècada. Qui va comprar fa deu anys ha fet un bon negoci. Qui compra ara, paga el preu d’aquell èxit.

Els joves, fora del mercat

Hi ha un dato que no quadra bé amb el relat optimista. Els menors de 31 anys representen només el 6,52% dels compradors a Vilanova, gairebé la meitat que a Barcelona, on arriben al 12,68%. Els joves queden fora del mercat de compra fins i tot aquí, en una ciutat que teòricament és més assequible que la capital. Més barat que Barcelona no vol dir assequible per a tothom, i convé no confondre les dues coses.

Al mateix temps, el 32,77% de les operacions de compravenda corresponen a obra nova, un percentatge elevat que indica un mercat actiu i amb demanda real de producte nou. Nous edificis, nous veïns, nous reptes per als serveis públics. La pregunta que molts veïns ja es fan és si l’ambulatori, les escoles o el transport podran absorbir tot aquest creixement sense esquerdes visibles.

Cap als 85.000 habitants, si el planejament s’acompleix

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ja contempla que Vilanova podria arribar als 85.000 habitants en un horitzó de 20 a 25 anys. I el nou Pla Territorial de la Generalitat apunta que els creixements futurs del Garraf es concentraran a la conurbació Vilanova i Les Roquetes. És a dir, el creixement no és un accident ni una moda passatgera, sinó una aposta planificada des de dalt.

Que la planificació territorial ho prevegi no garanteix que l’execució sigui a l’altura. Les xifres de creixement demogràfic impressionen sobre el paper, però els veïns de cada barri mesuren la realitat d’una altra manera, amb les llistes d’espera del metge, la massificació a les escoles o el temps que triguen a trobar aparcament. Créixer és una oportunitat. Créixer sense pensar en els qui ja hi viuen és un problema.