Aquest cap de setmana, Aliança Catalana inaugura tres nous locals arreu del territori, i un d’ells és a Vilanova i la Geltrú. La imatge és la d’un partit en expansió, amb presència física creixent i candidatures confirmades per a les municipals del 2027. Però si gratues una mica, el panorama intern no és tan net com sembla.

L’obertura de locals és, sens dubte, una senyal de musculatura organitzativa. Reus, Lleida i Vilanova al mateix cap de setmana no és casualitat, és un missatge. El que passa és que els missatges de partit rarament expliquen tota la història.

Barcelona, el candidat que es va retirar

La inauguració de locals coincideix amb un episodi incòmode a Barcelona. Aliança Catalana havia preparat una presentació pública del seu candidat a l’alcaldia de la capital per Sant Jordi, una data amb molt de simbolisme polític. El problema és que el candidat acordat es va retirar en l’últim moment, i l’acte va quedar en l’aire. Sílvia Orriols ha confirmat que el dia de Sant Jordi hi haurà candidats, però sense concretar qui ni quants ni per on.

És el tipus de situació que, en qualsevol altre context, generaria titulars incòmodes durant dies. En el cas d’Aliança Catalana, la direcció ha optat per seguir endavant com si el contratemps fos un detall menor. Potser ho és. O potser no és tan fàcil trobar perfils disposats a fer el salt en un territori com Barcelona, on la competència és dura i la projecció, alta.

Berga, les candidatures i el malestar intern

Si la situació de Barcelona és un mal tràngol, el cas de Berga és una altra mena de problema. La direcció nacional ha designat Judit Vinyes com a candidata del partit a l’alcaldia bergadana, amb l’objectiu declarat de desbancar la CUP. Fins aquí, una aposta política legítima. El que ha generat malestar entre militants locals és que la designació s’ha fet sense cap procés participatiu obert.

La direcció nacional resta importància a les crítiques, com solen fer els partits quan senten que el control intern és prioritari. Però el ressò existeix, i en un partit que es presenta com una alternativa fresca i directa, les decisions imposades des de dalt sempre deixen un regust amarg. A Berga ho saben bé, i la CUP, que coneix molt bé el terreny, probablement ja ho ha pres nota.

Lleida, Girona, Tarragona i la mirada al 2027

Més enllà dels fronts oberts, Aliança Catalana té alcaldables confirmats a Lleida, Girona i Tarragona per a les municipals de maig del 2027. Tres capitals de província, tres apostes en ferm que dibuixen un partit amb vocació de govern real, no només de testimoni electoral. És una diferència important respecte a cicles anteriors, quan la presència era simbòlica o gairebé inexistent en molts municipis.

L’estratègia és clara: implantació territorial, locals propis, candidatures conegudes. Si el model funciona, el 2027 podria ser el primer cicle on Aliança Catalana entra de debò en la negociació de governs municipals fora dels seus bastions tradicionals. Si no funciona, hauran gastat molts recursos en estructura sense resultats a les urnes.

Que es nota aquí

Per als veïns de Vilanova, la inauguració del local és una novetat política concreta. Un espai físic en un municipi vol dir presència, vol dir que algú localitza militància, vol dir que el 2027 hi podria haver una candidatura amb cara i ulls. No és el mateix tenir un local que tenir un projecte sòlid, però sense local tampoc no hi ha projecte possible.

El que queda per veure és si l’expansió d’Aliança Catalana és tan ordenada per dins com es presenta per fora. Els indicis d’aquest cap de setmana suggereixen que la façana és nova i llampant, però que a l’interior encara s’estan acabant de col·locar els mobles.