Hi ha partits que no es guanyen amb brillantor sinó amb caràcter. El que va disputar el Vilanova Atlètic contra La Múnia és d’aquests. Un 3-2 que, sobre el paper, sembla net, però que per als qui el van viure des de dins va ser tot menys tranquil. El resultat permet que l’equip de Vilanova i la Geltrú torni a dependre d’ell mateix per aconseguir l’ascens directe a 3a Catalana. I això, a aquestes altures de la temporada, val molt més que tres punts qualsevol diumenge de novembre.

El context és important. No hi hauria hagut alegria plena sense l’ensopegada del Puigdàlber, que va cedir punts just quan menys convenia. La classificació és cruenta i no perdona. Quan dos equips s’estan jugant el mateix objectiu, qualsevol lliscada del rival és tan valuosa com un gol propi. I aquesta vegada, els astres es van alinear.

Un partit que va posar els nervis a prova

La Múnia va avançar-se. 0-1. El guió pitjor possible per a un equip local que necessitava guanyar sí o sí. En aquests moments es veu de quin material està fet un vestidor. El Vilanova Atlètic va reaccionar, va empatar i fins i tot va arribar al 2-1, però el rival no es va rendir i va tornar a igualar el marcador. 2-2. Silenci, pressió i aquella sensació incòmoda que el partit se t’escapa per les mans.

L’equip dirigit per Jordi Nin va tenir massa ocasions malgastades durant el matx. Quan un equip ha de guanyar i no concreta, cada oportunitat fallada pesa el doble. És el tipus de dinàmica que pot acabar sent fatal. Però el futbol, de tant en tant, premia la insistència.

Contreras, el nom que farà història

Carlos Contreras va aparèixer en el moment just. El gol definitiu, el 3-2, porta el seu nom i probablement el recordaran els seguidors del Vilanova Atlètic molt de temps. No cal ser un autor prolífic per marcar el gol que canvia una temporada. De vegades n’hi ha prou amb un, en el minut que toca.

Seria injust reduir la victòria a un sol protagonista. Però en el futbol popular, el d’equips que competeixen sense grans pressupostos ni focus mediàtics, els herois de partit tenen un valor especial. Contreras va fer el que calia fer. I prou.

Ara el destí és seu

L’ascens directe a 3a Catalana torna a ser una opció real i tangible. No una esperança llunyana ni una aritmètica complicada, sinó una possibilitat que l’equip pot controlar amb els seus propis resultats. Si el Vilanova Atlètic guanya els partits que li queden, l’ascens serà seu. Tan senzill i tan exigent com això.

Queda marge per equivocar-se, però ja no hi ha marge per a la comoditat. Cada entrenament, cada partit, cada decisió tàctica de Jordi Nin tindrà un pes específic. La pressió existeix, és clar. Però és la pressió bona, la que et diu que ets a prop d’alguna cosa que val la pena. Els aficionats que segueixen l’equip ja saben de sobra que el futbol de base a la nostra comarca mai no regala res. Aquesta victòria s’ha guanyat amb ungles. I les que vindran, també caldrà guanyar-les així.