Aquest 18 d’abril, Vilanova i la Geltrú serà el centre del moviment veïnal català. La 41a Assemblea de les Associacions Veïnals de Catalunya reunirà representants de tot el país per posar en comú una agenda i, sobretot, per debatre un tema que ningú a les entitats de base ja no pot ignorar: com s’està filtrant la ultradreta als barris, i com se li para els peus.

Que la trobada arribi a la seva 41a edició ja diu alguna cosa. El moviment veïnal porta dècades sent el teixit invisible que sosté molts dels barris d’aquest país, i amb prou feines apareix als titulars. Avui, però, els temes que discutirà posen el dit a la nafra d’una realitat que travessa totes les comunitats.

Un matí de feina, no de foto

L’assemblea arrencarà a les 9.30 h i s’allargarà fins a les 14.00 h. No és un acte de protocol, sinó una jornada de treball. Es revisarà l’exercici anterior i es presentarà el Pla de Treball 2026, que marcarà la direcció del moviment veïnal durant els propers temps. El lema d’enguany, “Barri a barri, construïm Catalunya”, és prou explícit sobre la voluntat d’arrelar l’acció política des de baix i des de prop.

L’acte d’obertura comptarà amb l’alcalde Juan Luis Ruiz, la tinenta d’alcaldia Iolanda Sánchez i el director general d’Acció Cívica i Innovació Social Jaume Romero. Presències institucionals que, d’entrada, legitimen la convocatòria, però que els veïns jutjaran sobretot per allò que diguin i, encara més, per allò que facin després.

La pregunta incòmoda que es posa sobre la taula

El plat fort de la jornada és la taula rodona central, i el títol no deixa marge a la interpretació ambigua: “Com neutralitzar els discursos d’odi i les filtracions de la ultradreta a entitats de base dels barris?”. És una pregunta que moltes associacions de veïns porten temps fent en veu baixa, i que ara es debat obertament davant de tot Catalunya.

Per abordar-la, es comptarà amb especialistes com Hatim Azahri Akhnous i Sara Cuentas Ramírez, dos perfils vinculats a l’àmbit social i comunitari. La presència d’experts en convivència i cohesió social no és casual: el moviment veïnal ha detectat que els discursos d’odi no arriben sempre des de fora, sinó que de vegades creixen dins. En grups de WhatsApp de comunitats, en reunions de locals socials, en converses que abans semblaven inofensives. Reconèixer-ho és el primer pas.

Per què importa, i per a qui

Podria semblar que tot això és cosa dels que van a les reunions d’associacions veïnals, és a dir, una minoria amb molt de temps lliure. Però seria un error de lectura. Les associacions de veïns són sovint els únics actors que detecten i gestionen tensions en zones on ni l’administració ni cap altre servei arriba amb prou agilitat. Quan funcionen bé, eviten conflictes. Quan es debiliten o es polaritzen, el buit el cobreix qui pugui.

Que el moviment veïnal català es reuneixi per parlar d’això no és un gest simbòlic. És un senyal que les entitats de base estan prenent nota d’una tendència que als barris ja es nota, aquí i arreu. I que volen tenir eines concretes per respondre, no només declaracions de bones intencions. El que surti d’aquesta assemblea no canviarà res d’un dia per l’altre, però sí que pot marcar com s’afronta el proper cicle en moltes comunitats de tot Catalunya, incloses les d’aquí.