El Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf ha obtingut l’acreditació oficial com a complex universitari de la Universitat de Barcelona. Una distinció que, més enllà del prestigi institucional, té conseqüències reals per al sistema sanitari del territori.
L’acte de presentació ha reunit professionals sanitaris, estudiants, representants de la UB i dels Serveis Territorials de Salut. Un d’aquells actes que sovint passen desapercebuts però que marquen un abans i un després en la manera com un territori es relaciona amb el coneixement i la formació.
Què significa ser complex universitari
La paraula acreditació pot sonar burocràtica. Però el que hi ha darrere és concret. Els centres sanitaris del Garraf i l’Alt Penedès queden reconeguts oficialment com a espais de formació, recerca i transferència de coneixement vinculats a la Universitat de Barcelona. Això vol dir que els futurs metges, infermers i altres professionals de la salut podran completar la seva formació al territori, integrats en la realitat assistencial del dia a dia.
El model que es proposa no separa l’atenció als pacients de la docència ni de la investigació. Tot forma part d’un mateix engranatge. No és un campus teòric apartat de la realitat, sinó un sistema on aprendre i atendre van de la mà. Per al pacient que entra a urgències o que segueix un tractament crònic, potser no nota res diferent. Però la qualitat del sistema que el tracta, a la llarga, en surt reforçada.
El rector de la UB i el que va dir
El rector de la Universitat de Barcelona ha subratllat que les institucions sanitàries del territori són un pilar fonamental per a la docència, la recerca i la transferència de coneixement. No és la frase de compromís buida que es diu en aquests actes. O almenys no hauria de ser-ho. Que la UB posi el focus en un territori com el Garraf i no només en els grans hospitals de Barcelona metropolitana és un senyal que val la pena retenir.
Perquè durant molts anys, la lògica ha estat que per estudiar medicina o tenir accés als millors recursos formatius calia marxar. Que els hospitals de la capital eren els que comptaven de debò. Aquesta acreditació no tomba aquella realitat de cop, però sí que la qüestiona una mica.
Què guanya el territori amb tot això
La resposta curta és projecció i capacitat d’atracció. Un complex universitari acreditat pot retenir talent local, atreure estudiants de fora i generar dinàmiques de recerca que d’altra manera no arribarien mai al territori. Per a un sistema sanitari que serveix centenars de milers de persones entre el Garraf i l’Alt Penedès, tenir aquest reconeixement no és un luxe sinó una eina.
Ara bé, l’acreditació és el punt de partida, no la meta. El que vindrà ara és veure com s’implementa el model, quants estudiants s’hi integren, quins projectes de recerca s’hi desenvolupen i, sobretot, si això es tradueix en millores tangibles per als professionals que treballen als centres i per als veïns que els necessiten. Les acreditacions es guanyen en un acte. El prestigi real es construeix amb anys de feina quotidiana.
