Vilanova i la Geltrú tindrà, per primera vegada en molt de temps, un full de ruta clar per fomentar la lectura. L’Ajuntament ha aprovat el Pla de Lectura Municipal 2026–2030, un document que articula 16 projectes distribuïts en quatre eixos estratègics i que pretén convertir la lectura en quelcom més que una activitat de lleure individual. Ambiciós sobre el paper. Veurem com es desplega.

La notícia no és que el consistori vulgui que llegim més. Això ho diuen tots els ajuntaments. La notícia és que aquest cop hi ha un calendari, un pressupost específic i un sistema d’avaluació amb indicadors. És a dir, hi ha eines per mesurar si el pla funciona o si queda en declaració d’intencions. I això ja és diferent.

Quatre eixos per arribar a tothom

El pla s’estructura en quatre eixos: Lectura i equitat, Lectura i educació, Lectura i comunitat, i Governança, comunicació i avaluació. Darrere d’aquests noms una mica corporatius hi ha preguntes concretes que el document intenta respondre. Com fas arribar la lectura a qui no va a la biblioteca? Com treballes amb escoles que sovint no tenen bibliotecari? Com evites que el foment lector sigui cosa de quatre entusiastes?

El pla prioritza el reforç de les biblioteques escolars, la cohesió social a través de la lectura i l’alfabetització mediàtica. Aquest darrer punt és rellevant en un context en què llegir bé ja no significa només descodificar un text, sinó saber distingir una notícia falsa d’una de real. No és un detall menor.

Dues biblioteques, 180.000 visites i encara reptes per resoldre

Les dues biblioteques públiques de la ciutat superen les 180.000 visites anuals. Una xifra que hauria de tranquil·litzar, però que el propi document matisa. Visites moltes, sí, però la coordinació entre els agents que treballen la lectura a la ciutat és millorable. I hi ha col·lectius que directament no apareixen en les estadístiques perquè no arriben a les biblioteques.

Aquí és on el pla ha de demostrar que no és només una celebració del que ja funciona. Arribar a col·lectius vulnerables no és una tasca de comunicació, és una tasca de proximitat real. Implica anar als barris, treballar amb entitats socials, plantejar iniciatives que no exigeixin que la gent es desplaci fins a un equipament municipal.

Un procés participatiu que ha durat vuit mesos

El pla no s’ha fet en un despatx. Entre juny de 2025 i febrer de 2026 hi ha hagut un procés participatiu amb biblioteques, centres escolars, entitats culturals i ciutadania. Vuit mesos de treball que haurien de garantir que el document reflecteix necessitats reals i no únicament bones intencions tècniques.

Que s’hagi fet participatiu és positiu. Que el resultat sigui un document viu i adaptable, també. La clau serà si els agents que hi han participat senten el pla com a propi quan arribi el moment de tirar-lo endavant. Un pla municipal de lectura no es fa efectiu per decret, es fa efectiu quan la mestra, la bibliotecària i l’entitat de barri treballen en la mateixa direcció.

Lectura digital i nous formats, també hi són

El pla inclou iniciatives de lectura digital. En un municipi on la bretxa tecnològica afecta franges de població molt concretes, integrar els formats digitals en el foment lector és necessari. No com a substitut del llibre en paper, sinó com a complement que no deixi ningú fora per raons d’accés o d’edat.

El desplegament comença el 2026. Fins llavors, el document existeix i té forma. Si d’aquí a tres anys podem dir que les biblioteques escolars han millorat, que hi ha nous lectors en barris que no apareixien al mapa, i que els indicadors mostren avanços reals, el pla haurà valgut la pena. Si no, almenys tindrem dades per dir-ho amb precisió.