Diumenge passat, els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú es van plantar al Vendrell per participar en la diada homenatge a Pau Casals, una de les cites castelleres de l’any que ningú del món de les colles es pren a la lleugera. Compartir plaça amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell no és cap excursió escolar. És mesurar-se davant d’un mirall exigent.

I el resultat va tenir moments per recordar. Els Bordegassos van aconseguir la primera aleta de la Torre de 7 de la temporada, un instant que a l’assaig és una cosa i a la plaça, amb públic i pressió, és una altra de ben diferent. Que la construcció quedés cargada just després no és cap drama, com s’encarrega de recordar qualsevol casteller amb experiència. El que compta és que l’aleta hi va ser, i que no hi va haver lesions.

Caure també és créixer

El cap de colla, Mario Marco, ho va posar en perspectiva sense embuts. Les caigudes, va dir, formen part del procés de creixement. Sembla un tòpic fins que veus algú baixar de pressa per un castell que s’esquerda i entens que allò no és una frase feta, és una filosofia pràctica. Les colles que no cauen mai o bé no arrisquen o bé no expliquen la veritat.

Marco no va rebaixar les expectatives de cara a la diada de Sant Jordi, que és l’aniversari de la colla i, per tant, la diada gran. Va deixar clar que la feina als assajos ho justifica. Potser no és el moment de fer prediccions, però les paraules del cap de colla no sonaven a cortesia protocol·lària. Sonaven a convicció.

Una setmana que no convida a descansar

Abans d’arribar al 26 d’abril, els Bordegassos tenen per davant una setmana que poca gent del carrer sap com és per dins. Els preparatius del 54è aniversari no comencen el dia de la diada, comencen molt abans, amb les matinades que marquen el ritme festiu de la colla i amb un acte que té un valor sentimental especial. L’entrega de les primeres camises de l’any a Can Pinyana és un d’aquells moments que als de fora els pot semblar un tràmit i als de dins els sap a ritual de temporada.

Cinquanta quatre anys no s’acumulen sols. Darrere hi ha generacions de vilanovins que han passat per la pinya, que han après a carregar i a aguantar, i que han fet de la colla una de les institucions populars més arrelades de la ciutat. No totes les entitats arriben als 54 anys amb ganes de seguir pujant. Aquesta, de moment, sí.

El 26 d’abril, a la plaça de la Vila

La primera diada a casa de la temporada serà el dissabte 26 d’abril a la plaça de la Vila. És l’escenari natural, el lloc on els Bordegassos se senten observats pels mateixos veïns que els han vist créixer. No hi ha pressió com la de casa. I no hi ha recompensa com la d’aixecar un castell davant de gent que el reconeix.

La diada de Sant Jordi serà la prova de fins on han arribat els assajos d’hivern i si la primera aleta del Vendrell era un avís o una promesa. Els qui segueixen la temporada castellera ja ho saben. Els qui no, el 26 d’abril és una bona data per apropar-se a la plaça i treure’s el dubte.