El mercat de l’habitatge protegit a Catalunya ha donat un primer pas concret, i Vilanova i la Geltrú, com la resta de municipis del Penedès i el Camp de Tarragona, té motius per seguir de prop com evoluciona. La Generalitat ha publicat els resultats del primer concurs del seu pla de solars, un mecanisme que vol construir prop de 2.000 pisos de protecció oficial caient en la col·laboració amb el sector privat. Vuit empreses s’hi han presentat. No és una xifra espectacular, però tampoc és un fracàs. És, sobretot, un avís.

El model és senzill sobre el paper: l’administració cedeix solars municipals i els promotors privats hi construeixen habitatge protegit. Teoria i pràctica, però, no sempre coincideixen quan parlem de finançament, rendibilitat i risc constructor.

Quatre lots, resultats molt desiguals

La licitació s’ha estructurat en quatre lots territorials. El primer, amb 601 habitatges, ha rebut cinc ofertes. El segon, que inclou el Camp de Tarragona i el Penedès amb 377 pisos, n’ha rebut sis. Fins aquí, una resposta acceptable. Però el tercer lot, que engloba Girona i el Vallès Oriental amb 498 habitatges, i el quart, amb 464 pisos a Catalunya Central, Ponent i l’Alt Pirineu, tan sols han atret tres ofertes cadascun. Una diferència que no és anecdòtica.

Que el Penedès hagi generat interès no és casualitat. La pressió de demanda habitacional a la zona és real i els promotors ho saben. Ara bé, que altres zones del país despertin menys entusiasme deixa entreveure que el disseny del concurs té costures per reforçar.

El sector diu que sí, però amb condicions

L’Associació de Promotors de Catalunya reconeix la predisposició del sector a participar en aquest tipus d’iniciatives. Això és rellevant, perquè significa que el model de col·laboració publicoprivada no es descarta de partida. El problema, diuen, és que el disseny dels lots no és prou homogeni ni territorialment coherent, i això desincentiva les empreses que no poden assumir economies d’escala en zones disperses.

A més, hi ha una queixa concreta que no convé ignorar. Els promotors consideren que exigir un 20% d’aportació de capital propi com a condició d’entrada és un llindar excessiu en un context de tipus d’interès elevats i costos de construcció que no han parat de créixer. No és que no vulguin construir habitatge protegit; és que demanen que les condicions financeres reflecteixin la realitat del mercat. No sembla una petició descabellada.

2.000 pisos ara, 50.000 el 2030

La Generalitat té una meta declarada: assolir 50.000 habitatges socials nous el 2030. Vist des d’aquest angle, aquest primer concurs és poc més que un tret de sortida. I un tret que, a més, ha revelat que el camí té obstacles tècnics que cal resoldre abans que l’ambició xifrada es converteixi en claus entregades.

Per als vilanovins que busquen habitatge assequible, la pregunta rellevant no és quantes empreses s’han presentat a un concurs, sinó quants pisos s’acabaran construint realment, on i quan. La resposta a aquesta pregunta dependrà de si la Generalitat ajusta el model, suavitza les exigències financeres i dissenya els propers lots amb més criteri territorial. De moment, el sector ha dit que hi és. Ara toca veure si les condicions li permeten quedar-s’hi.