Quaranta-cinc anys donant la volta al món sense moure’s de Vilanova i la Geltrú. El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, el FIMPT, és d’aquells esdeveniments que els veïns tendim a donar per descomptat fins que t’adones que gairebé ningú altre a l’Estat pot presumir d’un certamen d’aquestes característiques amb tanta trajectòria. Del 9 al 12 de juliol, la ciutat torna a ser epicentre de la música d’arrel. I ho fa en gran.
L’edició d’enguany arriba amb la voluntat clara de recuperar el pols complet del festival. L’any passat el programa de dissabte va quedar suspès, una absència que es va notar. Aquest 2025 el format torna sencer, amb dos escenaris a la plaça del Port, zona gastronòmica i la jornada inaugural a la plaça de l’Assumpció. Per als qui viuen al voltant d’aquells carrers, ja saben el que vol dir: quatre dies de moviment, gent nova, músics assajant a les terrasses i la sensació que la ciutat és, per uns dies, una mica més gran.
Un cartell que no necessita fer soroll per impressionar
La programació d’aquest any parla sola. La fadista portuguesa Sara Correia, La Quinta de los Núñez des de Xile, The Zawose Queens amb les seves arrels tanzanianes, el duo Tarta Relena, Sabor de Gràcia i la Balkan Paradise Orchestra són alguns dels noms confirmats. Una barreja que combina artistes consolidats amb veus que exploren la tradició des d’angles inesperats. No és un cartell fet per agradar a tothom, és un cartell fet per sorprendre.
El fil conductor d’aquesta edició és la veu, present en formats i procedències molt diverses. Fado, música andina, tradició africana, polifonia contemporània i sons balcànics compartiran escenari en quatre jornades. Que tot això sigui gratuït i obert a tothom continua sent, honestament, un dels grans privilegis silenciosos de viure aquí.
La novetat que val la pena explorar
Més enllà dels escenaris, el FIMPT estrena enguany una cartografia sonora de la ciutat. La proposta permet recórrer Vilanova a través de peces geolocalitzades construïdes a partir d’històries i memòries locals. Una manera d’escoltar el que no es veu, de connectar llocs coneguts amb relats que potser mai havies sentit. És el tipus d’iniciativa que pot semblar experimental fins que t’enganxa i no pots parar de caminar.
Aquesta aposta amplia els llenguatges del festival més enllà del concert tradicional. No és decoració, és una extensió genuïna de la seva filosofia, portar la música d’arrel als espais on la vida quotidiana passa. Als carrers del Centre, al port, als barris. El FIMPT deixa de ser només una cita puntual i es converteix en una experiència que impregna la ciutat sencera durant aquells dies.
Quaranta-cinc anys no es regalen
Hi ha festivals que neixen i moren en poques edicions. I n’hi ha que arrelen de veritat, que formen part de la identitat d’un lloc fins al punt que costar imaginar juliol sense ells. El FIMPT és dels segons. Quaranta-cinc anys de continuïtat no són un accident, són el resultat d’una aposta cultural consistent i d’una ciutat que, quan vol, sap escoltar.
Vilanova és referent de la música contemporània d’arrel no perquè ho digui cap rànquing, sinó perquè ho demostra any rere any amb fets. Quatre dies, entrada gratuïta, artistes de mig món i una cartografia sonora per descobrir la ciutat d’una altra manera. No cal anar lluny per trobar quelcom que val la pena. De vegades, el millor passa just aquí a baix.