El cas Macedònia torna a ser notícia a Vilanova i la Geltrú. El Tribunal Suprem ha estimat parcialment el recurs de la fiscalia i ha ordenat a l’Audiència de Barcelona que revisi la sentència que va absoldre José Ranea, sotsinspector dels Mossos d’Esquadra destinat a la ciutat, pel delicte de revelació de secrets per funcionari públic. Una absolució que ara queda en entredit.
La resolució no capgira tot el cas, però sí que obre una escletxa important. El Suprem considera que l’Audiència va cometre un error en anul·lar com a prova l’interrogatori en què Ranea va reconèixer haver filtrat informació i fotografies de la base de dades policial a altres acusats. Un interrogatori que, és cert, es va fer fora del termini de les 72 hores, però que posteriorment es va repetir amb totes les garanties legals. Aquesta és la clau que el Suprem no pot ignorar.
El policia que va dir una cosa i després una altra
En aquell interrogatori, el sotsinspector va admetre haver facilitat dades policials confidencials a tercers. Però al judici oral va canviar el seu relat. Una contradicció que l’Audiència va decidir ignorar en base a una qüestió procedimental, i que ara el Suprem considera que s’ha de valorar de nou. No és un detall menor quan parlem d’un agent que tenia accés a bases de dades policials sensibles.
Si finalment l’Audiència condemna Ranea per revelació de secrets, les penes que contempla la llei oscil·len entre una multa de 12 a 18 mesos o fins a 3 anys d’inhabilitació. No és una condemna de presó, però per a un funcionari policial en actiu, la inhabilitació és una pena d’una gravetat real i concreta.
Un cas que va sacsejar la seguretat local durant anys
El cas Macedònia no és una notícia nova, però convé recordar d’on venim. La investigació va arrencar el 2009 de la mà del jutge Joaquín Aguirre i va generar anys de tensions entre els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Una investigació llarga, polèmica i incòmoda que va posar el focus en la possible infiltració policial en xarxes de tràfic de drogues.
La sentència del 2022 va condemnar 11 dels 17 acusats per tràfic de drogues i tinença il·lícita d’armes, però va absoldre tots els processats dels delictes més greus, els d’organització criminal i suborn. Fins i tot Manuel Gutiérrez Carbajo, el confident policial que va ser un dels noms centrals de tota la investigació, va sortir absolt d’aquests càrrecs. Una resolució que va deixar molts interrogants oberts sobre la dimensió real del que havia passat.
Què canvia ara per als vilanovins
A nivell pràctic, la sentència del Suprem no condemna ningú. Ordena reescriure una part del raonament jurídic, tornar a valorar una prova i, si escau, modificar el veredicte sobre Ranea. El que sí que queda clar és que la justícia no ha donat per tancat un cas que tocava directament la confiança en els cossos policials que treballen al municipi.
Per als veïns que van seguir aquest cas de prop, és difícil no fer la pregunta òbvia. Si un agent dels Mossos destinat aquí va filtrar informació policial, qui més en sabia? Fins on arribava la xarxa? Potser el Suprem no respon totes aquestes preguntes, però sí que deixa clar que no totes les portes estaven tancades com semblava. I això, de vegades, ja és suficient per continuar tirant del fil.
