Mentre a Vilanova i la Geltrú es debat sobre el futur econòmic del territori, les dades d’ocupació tecnològica a Catalunya dibuixen un mapa que hauria de fer reflexionar. El sector tech ha crescut de manera notable en l’última dècada, però aquest creixement no arriba igual a tothom. Ni per gènere, ni per territori, ni per renda.

Una dècada de creixement que amaga desigualtats

Entre 2015 i 2025, els treballadors en àmbits tecnològics a Catalunya han passat de 247.686 a 353.777 afiliats. Més de 100.000 llocs de feina nous en deu anys. Sobre el paper, una xifra per celebrar. Però el 9,1% del total d’afiliats catalans que representa aquest sector amaga una distribució que dista molt de ser homogènia.

Barcelona concentra el 10,4% dels seus afiliats en tecnologia i es col·loca com la tercera província de l’Estat, per darrere de Guipúscoa i Madrid. Lleida, en canvi, es queda en el 3,67%, gairebé a la cua. Tarragona i Girona tampoc arriben a la mitjana estatal, fixada en el 6,9%. Quan la capital s’endú el gruix del creixement, la resta de territoris corren per no quedar-se massa enrere.

Les dones, fora del mapa tech

Hi ha una dada que hauria de generar incómoda conversació. Només el 35% dels afiliats tecnològics a Catalunya són dones. I en la branca de programació, la que més ha crescut en la dècada, la xifra baixa al 31%. Un sector que ha crescut un 67% en deu anys i que continua sense incorporar les dones de manera significativa és, senzillament, un sector que s’ha perdut la meitat del talent disponible.

A les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida, la presència femenina supera lleugerament el 30%, però tampoc hi ha grans motius per tirar coets. La bretxa és estructural i afecta Catalunya de nord a sud. No és un problema nou, però tampoc és un problema que s’estigui resolent amb la velocitat que caldria.

El miracle d’Amer i Santa Oliva, o com una sola empresa ho canvia tot

El mapa municipal dona sorpreses. Amer, un poble de la Selva, té el 71% dels seus afiliats en empreses tecnològiques. El secret és Hipra, la farmacèutica que hi té seu. Santa Oliva, al Baix Penedès, arriba al 47% gràcies a l’impacte d’Applus Idiada. Dos casos que demostren com una gran empresa pot transformar radicalment l’estadística d’un municipi.

Però aquesta lògica també té la seva cara fosca. Quan el pes tecnològic d’un territori depèn d’un sol actor, qualsevol moviment d’aquella empresa pot fer trontollar tota l’economia local. La diversificació és la gran assignatura pendent de molts municipis del cinturó metropolità i de les comarques mitjanes.

Renda i tecnologia, una relació que no sorprèn ningú

Les dades confirmen allò que la intuïció ja apuntava. Existeix una relació estreta entre la renda mitjana d’un territori i la proporció d’ocupació tecnològica. Barcelona encapçala amb una renda mitjana de més de 25.000 euros anuals. Els territoris amb menys presència tech solen tenir rendes considerablement inferiors.

El sector tecnològic genera llocs de feina ben remunerats, i on hi ha més llocs de feina ben remunerats, la renda puja. Una cadena lògica que, quan es llegeix al revés, explica per què certes comarques no acaben de sortir del lloc. No es tracta només de polítiques d’atracció d’empreses tech. Es tracta de formació, de connectivitat, d’habitatge assequible per a professionals qualificats. Factors que cap estadística d’afiliació no recull, però que qualsevol veí de la comarca coneix de primera mà.