La CUP de Vilanova i la Geltrú ha tancat el debat intern que molts esperaven amb una resposta clara: es presenten sols. Sense coalicions, sense sigles compartides, sota la seva pròpia marca. La decisió no és menor en un municipi on la correlació de forces municipals és el que és, i on cada moviment de l’esquerra alternativa acaba tenint impacte en el repartiment real del poder a la sala de plens.

L’assemblea oberta del 10 d’abril al Castell de la Geltrú va ser l’escenari triat per prendre la decisió. No un despatx, no una junta directiva. Una assemblea amb militància i simpatitzants, que van validar el camí a seguir. La forma de decidir ja és, en si mateixa, un missatge polític.

Una oposició amb criteri propi

El regidor Pau Mateo ha estat la veu més visible d’aquesta aposta. La seva tesi és directa: la CUP és una força imprescindible per fer una oposició forta als models del PSC i els Comuns. Qui segueixi el dia a dia del consistori vilanoví sap que no és una frase buida. Hi ha un espai polític concret que la formació considera seu, i que ningú més, segons ells, ocupa amb la mateixa coherència.

L’afirmació implica una lectura crítica de com governen els actuals socis de govern. No s’ataquen persones, s’ataquen models. I això, en política local, és una distinció que acostuma a durar poc. Però de moment, el missatge és el que és: l’Ajuntament necessita una veu que no pacti el to ni les formes.

La candidatura, en construcció col·lectiva

Encara queda molta feina per fer. El 15 de maig hi ha convocada una nova assemblea oberta on es definiran les comissions de treball i s’avançarà en la configuració de la candidatura. El procés és lent per disseny, no per manca de decisió. Ja s’han iniciat votacions no vinculants per explorar possibles noms per encapçalar la llista, tot i que la decisió final passarà per un procés assembleari.

Qui serà el o la cap de llista és, ara mateix, la pregunta amb més suspens. Les consultes internes donen pistes però no resultats definitius. I en una organització com la CUP, el nom que surt del procés té un pes simbòlic que va més enllà del càrrec. Representa una manera d’entendre la política, no només una cara per als cartells electorals.

Una crida a la ciutadania

La CUP es reivindica com una força útil i necessària dins l’Ajuntament, i no ho fa només de cara a la seva base habitual. La formació ha llançat una crida explícita a la ciutadania per recollir inquietuds i construir col·lectivament el seu projecte electoral. És una estratègia que busca ampliar el focus més enllà dels militants convençuts.

La pregunta és si aquesta obertura arribarà a veïns que mai han anat a una assemblea de la CUP. Als barris, al Mercat, a la Rambla, hi ha gent que comparteix moltes de les seves preocupacions però que no se sent interpel·lada pels seus formats polítics. Si la CUP aconsegueix connectar amb aquest sector, el 2027 pot ser un cicle diferent. Si no, repetirà el seu paper de força testimonial però honesta. Que tampoc no és poc.

El calendari electoral, encara lluny

Maig de 2027 queda a dos anys vista. En política local, dos anys és molt temps. Poden canviar aliances, persones, prioritats i context. Però arrencar ara, amb assemblea, debat obert i full de ruta, és una manera de dir que aquesta vegada es prenen el procés seriosament.

Vilanova i la Geltrú tindrà, com a mínim, una candidatura que no negocia la seva identitat per sumar sigles. Si això és una fortalesa o una limitació, ho dirà el recompte de vots el dia de les eleccions.