Dissabte que ve, les Pistes de la Universitat de Barcelona seran l’escenari d’un moment que pocs haurien imaginat fa uns anys. El Sel Vilanova i la Geltrú, en projecte conjunt amb Rugby Nova Olivella, disputarà la final de la Quarta Catalana de rugbi contra el CEU B de Barcelona. Una final. No un play-off, no una semifinal. La final.

El partit comença a les 16 hores, però la concentració dels garrafencs està prevista per a les 14.30 hores, amb xerrada tècnica inclosa. El ritual previ que marca que allò que ve no és un partit qualsevol.

Olivella, de 70 joves al camp a una final

Per entendre el pes d’aquesta fita cal mirar cap a Olivella. Un municipi de 3.000 habitants, amb una tradició de base en el rugbi que va arribar a reunir fins a 70 joves jugadors als camps. Llavors va arribar la pandèmia i tot allò es va esfondrar com tants altres projectes esportius de base arreu del territori. El camí de tornada ha estat llarg i no ha estat fàcil.

Aquesta seria la primera vegada que Olivella arriba a una final amb representació pròpia, i és una dada que no és menor. No es tracta d’una estadística de lliga. Es tracta d’un poble que ha reconstruït quelcom que havia perdut i que ara es planta davant del millor classificat de la lliga regular. Qui ho hauria dit.

Un equip que ha hagut de reinventar-se

El tècnic David Mallén ha hagut de gestionar una temporada plena d’entrebancs. Lesions en moments clau, incorporació de jugadors nous que necessitaven engranatge, i el retorn de veterans que tornaven amb ganes però amb el cos que ja no enganya ningú. Construir un equip en aquestes condicions i arribar a la final parla d’una feina silenciosa que rarament apareix als titulars.

El projecte conjunt entre el Sel Vilanova i Rugby Nova Olivella és, en el fons, una aposta per la supervivència del rugbi de base a la comarca del Garraf. Quan dos clubs s’uneixen no sempre és per créixer, de vegades és per no desaparèixer. Que ara arribin a la final demostra que la unió ha funcionat millor del que molts esperaven.

El rival no perdona

El CEU B de Barcelona no és un rival qualsevol. Va acabar la lliga regular com a primer classificat, la qual cosa vol dir que arriba a la final havent guanyat la fase prèvia amb autoritat. Els garrafencs ho saben i no cal endolcir-ho. Ser el segon classificat i plantar-se davant del primer en una final és exactament el repte que sembla impossible fins que no ho és.

La distància entre el primer i el segon classificat de la lliga regular no sempre es trasllada a una final, i el rugbi té una forma particular de recordar-ho. Un dia dolent, un error en el moment equivocat o simplement un equip que arriba amb fam pot capgirar qualsevol pronòstic.

Més que un resultat

Per als veïns d’Olivella i per a bona part de la gent del Garraf que ha seguit aquest projecte, el resultat de diumenge importa, és clar. Però el que no es pot treure és el fet que hi seran. Que un club de poble, amb recursos limitats i una pandèmia al darrere, ha tornat a competir al màxim nivell de la seva categoria.

Si guanyen, serà un ascens i una fita. Si perden, haurà estat una temporada que val la pena recordar igualment. Dissabte, a les 16 hores, ho sabrem. Qui pugui acostar-se a les pistes de la UB tindrà l’oportunitat de veure-ho en directe.