Hi ha notícies que costen d’escriure. Aquesta n’és una. La Fiscalia demana 15 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment una menor de 13 anys a Vilanova i la Geltrú durant l’estiu del 2024. Un cas que va acabar de la pitjor manera possible: la nena es va treure la vida després dels abusos. Una tragèdia que molts veïns potser van sentir de rerefons, però que ara arriba als tribunals amb tota la seva cruesa.
El parc de Baix-a-Mar, un espai familiar i de pas quotidià per a moltes famílies del barri, és on va començar tot. El 12 de juliol del 2024, l’acusat va contactar amb la menor en aquell entorn, li va oferir alcohol i marihuana, i posteriorment va abusar d’ella. La mare havia advertit l’home aquell mateix dia que la seva filla era menor d’edat. Ell no ho va tenir en compte. Va tornar a contactar amb la nena la matinada següent, en un segon episodi de tocaments que va ser presenciat per un testimoni, qui va alertar els serveis d’emergència.
Una víctima amb vulnerabilitat reconeguda
La menor tenia un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista i un grau de discapacitat reconegut del 33%. Això no és un detall menor. La seva situació de vulnerabilitat especial és un dels elements que agrava la gravetat dels fets als ulls de la llei, i que la Fiscalia incorpora explícitament en la seva petició de condemna. Una nena que, per les seves circumstàncies, tenia menys eines per defensar-se i per entendre el que li estava passant.
No cal ser jurista per comprendre el pes d’aquesta circumstància. Sí que cal, però, no mirar cap a un altre costat quan es parla de menors que freqüenten espais públics soles, en condicions de fragilitat que no sempre són visibles. El parc, la Rambla, el passeig. Espais on la vida de barri transcorre amb normalitat, i on de vegades passa el pitjor.
Quinze anys de presó i 50.000 euros per a la mare
La Fiscalia no sols demana presó. També reclama una indemnització de 50.000 euros per a la mare pels danys morals causats. Una xifra que, en casos com aquest, sona gairebé simbòlica davant d’una pèrdua que no té compensació possible. Cap sentència no retornarà a aquesta família el que va perdre. Però el procés judicial és, almenys, el reconeixement públic que allò que va passar no va ser acceptable.
L’acusat s’enfronta a una petició de condemna severa, coherent amb la gravetat dels fets descrits. La justícia haurà de pronunciar-se, i el judici dirà la darrera paraula. Mentre tant, el cas posa sobre la taula preguntes incòmodes sobre la seguretat dels espais públics i la protecció dels menors més vulnerables.
Una mort que no hauria d’oblidar-se
El fet que la nena es tragués la vida després dels abusos converteix aquest cas en alguna cosa més que un procés penal. És un recordatori dur que les agressions sexuals no acaben quan acaba el contacte físic. El dany es prolonga, s’instal·la, i de vegades devasta. La menor va patir unes conseqüències que cap sistema de protecció no va poder evitar.
Vilanova és una ciutat que coneix les seves contradiccions. Un municipi que estima els seus espais públics i que al mateix temps ha d’afrontar que en aquests mateixos espais poden passar coses molt greus. Aquest cas no és una estadística. És una nena de 13 anys, un parc, una mare que va advertir, un testimoni que va trucar al 112, i una família que viu amb una absència que no té nom. El judici posarà xifres i anys a tot plegat. El que no podrà fer és tancar res del tot.
