Vilanova i la Geltrú estrena una xarxa de 14 cartelleres cilíndriques repartides per gairebé tots els barris de la ciutat. La idea és senzilla i, sobre el paper, ben pensada: oferir un espai legal, visible i ordenat perquè les entitats locals puguin difondre les seves activitats sense haver de recórrer a enganxar cartells on no toca. Una cosa que, com tothom sap, passa cada cap de setmana a qualsevol racó del municipi.

Un espai per a cada barri

Les noves estructures s’han distribuït pensant en la cobertura territorial. Geltrú, Armanyà, Can Marquès, la Collada, Ribes Roges, el barri de Mar, el Nucli Antic, el Prat de Vilanova, Sant Joan, Santa Maria i el Tacó tenen ara, almenys, un punt fix on les entitats poden penjar la informació de manera oficial. Catorze punts estratègics que pretenen ser l’alternativa ordenada al caos de cartells que periòdicament colonitza façanes, contenidors i tanques d’obra.

Perquè sí, hi ha una ordenança municipal que prohibeix col·locar cartells a la via pública, a les façanes, al mobiliari urbà i a les tanques d’obra. I les sancions no són cap broma en teoria, ja que incomplir la norma es considera infracció greu i pot comportar multes de fins a 1.500 euros. La pregunta és si algú ho fa respectar de debò.

Deu expedients, molts cartells

L’any 2025 s’han obert deu expedients sancionadors per incompliment de la normativa. Deu. Qualsevol que hagi passejar per la Rambla, pels carrers del Nucli Antic o per qualsevol avinguda dels barris sap perfectament que la distància entre la norma escrita i la realitat és considerable. Cartells de concerts, d’activitats esportives, de xerrades i de tot allò que mou la vida associativa local apareixen i desapareixen de llocs on no haurien d’estar mai. Deu expedients, en aquest context, és una xifra que convida a la reflexió més que a la tranquil·litat.

No es tracta de criminalitzar les entitats, moltes de les quals enganxen cartells perquè simplement no tenien una alternativa prou accessible ni visible. Aquí és on les noves cartelleres han de demostrar que serveixen per alguna cosa més que per a la foto de la nota de premsa.

El repte real és el canvi d’hàbit

Instal·lar les estructures és la part fàcil. El veritable repte és aconseguir que les entitats les facin servir i que l’Ajuntament mantingui una certa coherència entre la norma i la seva aplicació. Una cartellera buida al costat d’una tanca plena de cartells il·legals seria el millor exemple del que no hauria de passar. I no seria la primera vegada que una mesura d’aquest tipus queda a mig camí per manca de seguiment.

La voluntat de mantenir net l’espai públic i garantir que la informació ciutadana arribi de manera ordenada és legítima i necessària. La degradació visual acumulada any rere any no és un detall menor, afecta la percepció dels barris i la qualitat de vida dels veïns. Si les cartelleres aconsegueixen que una bona part dels cartells trobin el seu lloc natural, ja serà un avenç real. Però caldrà vigilar que no es converteixin en un gest simbòlic mentre el problema continua a la vista de tothom, literalment enganxat a les parets.