La pudor del torrent de la Pastera porta anys sent una queixa recurrent als barris de l’entorn, i Vilanova i la Geltrú ha decidit atacar el problema amb tecnologia. L’Ajuntament ha instal·lat un sensor especialitzat a la boca d’entrada del torrent, prop de la plaça de les Casernes, que durant els propers dotze mesos recollirà dades de manera continuada per entendre d’on ve l’olor, quan apareix i per què s’intensifica en determinats moments.
El dispositiu, alimentat per plaques solars, detecta molècules a l’aire i registra factors ambientals com la velocitat i la direcció del vent. No és un comptador de pudors, és una eina científica que ha de permetre construir un retrat detallat del problema. I aquí rau la diferència respecte a les queixes habituals al consistori: ara hi haurà dades objectives sobre la taula.
La ciència ciutadana entra en joc
El projecte no es recolza únicament en el sensor. Els veïns podran participar activament registrant episodis de males olors en temps real a través d’una aplicació mòbil. Aquestes percepcions subjectives es creuaran amb la informació tècnica recollida pel dispositiu per obtenir un mapa complet dels episodis de pudor, quan es produeixen, amb quines condicions meteorològiques i en quines zones es perceben amb més intensitat.
És un model que ja ha funcionat en altres contextos de ciència ciutadana. La combinació de tres fonts, meteorologia, química de l’aire i experiència directa dels habitants, és el que ha de permetre construir un model predictiu útil. Si tot va bé, al cap d’un any es podrà anticipar quan vindrà un episodi greu i actuar abans que arribi als nassos de tothom.
Carbó actiu sí, soterrament no
Quan el model estigui llest, l’objectiu és dimensionar tècniques de mitigació que ja s’apliquen en depuradores i ecoparcs. El filtratge d’aire amb carbó actiu és la solució industrial que es vol adaptar al torrent de la Pastera, especialment de cara als períodes més crítics de l’any. No és una solució màgica, però és provada i realista.
El que no és realista, almenys a curt termini, és el soterrament del torrent. Molts veïns l’han reclamat com a solució definitiva, però el regidor Gerard Llobet ha estat clar en la seva explicació. Soterrar el torrent depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua i requeriria obres d’enginyeria massives aigües amunt amb uns costos econòmics senzillament prohibitius. I a més, cobrir el canal no eliminaria l’olor, que continuaria emergint pels embornals i per tota la xarxa del nucli antic. Seria tapar el problema literalment, però no resoldre’l.
Un any per tenir respostes concretes
El calendari és el que és. Dotze mesos de recollida de dades, anàlisi, creuament d’informació i elaboració del model. No hi haurà resultats espectaculars aquest estiu ni probablement el següent. Però per primera vegada hi ha una metodologia seriosa al darrere, i no tan sols promeses de solucions que no arriben mai.
Els veïns que vulguin participar en el projecte ho podran fer des del mòbil, contribuint a construir les dades que han de justificar les inversions futures. És una manera concreta d’implicar la ciutadania en la resolució d’un problema que afecta la qualitat de vida de molta gent. El torrent de la Pastera porta anys generant queixes. Ara, almenys, hi ha una aposta per entendre el problema a fons abans de gastar diners a cegues.
