Un noi de 16 anys va rebre divendres a la tarda un impacte de balí al cap mentre circulava en patinet per Vilanova i la Geltrú. Al principi va pensar que havia rebut un cop, d’aquells que et fan maleir i seguir endavant. Però el dolor no marxava. Va acabar a l’hospital, on els metges li van extreure el projectil del crani. Podria haver anat molt més malament.
Un detall que no quadra
El que sorprèn d’aquest cas no és només la gravetat de la ferida, sinó la seva aparent banalitat. Els Mossos d’Esquadra no han trobat cap indici de venjança ni de vinculació amb activitats delictives. La hipòtesi que s’obre pas és la d’una broma que va sortir malament. Una pistola de balines, un moment d’imprudència, un noi que passa pel lloc equivocat en el moment equivocat. Si és així, la frivolitat del gest contrasta de manera brutal amb les conseqüències.
Un balí no és una pilota de paper. Penetra. I quan el destí és el crani d’un adolescent, la distància entre una tarda qualsevol i una tragèdia és molt més petita del que sembla.
La investigació, oberta
Els Mossos continuen recopilant informació per aclarir exactament què va passar i qui és responsable. De moment no hi ha detinguts ni s’ha confirmat públicament el punt exacte on es va produir l’incident. Tampoc se sap si algú va veure alguna cosa. En una ciutat on la gent es coneix, és difícil que episodis com aquest passin completament desapercebuts.
La investigació haurà de respondre preguntes incòmodes. Qui tenia l’arma. Des d’on es va disparar. Si hi havia intencionalitat o si tot plegat va ser una estupidesa sense càlcul. Perquè una cosa és una broma i una altra molt diferent és un projectil extret del crani d’un menor de 16 anys.
Més que un incident aïllat
Els carrers de qualsevol ciutat estan plens de mainada en patinet, en bici, a peu. És part del paisatge de qualsevol tarda de divendres. Que un noi hagi hagut d’anar a urgències amb un balí al cap mentre feia exactament això hauria de generar alguna reflexió, més enllà del cas concret.
Les pistoles de balines no són joguines, encara que es venguin com si ho fossin. I l’espai públic no és un camp de proves per a qui vulgui provar fins on arriba la seva punteria. El menor es troba fora de perill, que és el més important. Ara toca esperar que la investigació posi nom i cara a la irresponsabilitat.
