Qui ahir al migdia tenia previst agafar la C-32 per pujar cap a Barcelona o baixar cap a Vilanova i la Geltrú es va trobar amb una estampa poc habitual: la carretera tallada en ambdós sentits i una mobilització d’emergències que no es veu cada dia. Un camió havia volcat al terme de Sant Pere de Ribes, al Garraf, i havia vessat uns 7.000 litres de líquid corrosiu a la calçada. L’incident va activar protocols que van molt més enllà d’un simple accident de trànsit.

El tall va afectar tota la C-32, amb desviaments habilitats pels accessos nord i sud del creuat 26, el de Sitges Oest. Per als conductors que fan aquell trajecte cada dia, no cal explicar el que significa això en hora punta. La C-32 és l’artèria principal entre el Garraf i l’àrea metropolitana, i qualsevol interrupció es nota de seguida en forma de retencions i nervis al volant.

Una substància que no és qualsevol cosa

El camió transportava líquid corrosiu orgànic, identificat amb el codi ONU 3267, repartit en dipòsits d’uns 1.000 litres cadascun. Quan aquest tipus de mercaderia surt al carrer, no n’hi ha prou amb escombres i sorra: entra en joc el pla d’emergències TRANSCAT, el protocol específic per a accidents amb mercaderies perilloses a les carreteres catalanes. I així va ser. Vuit dotacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar fins al lloc per controlar el vessament i evitar que la contaminació química s’estengués.

El fet que la carretera BV-2113, que discorre per sota del punt de l’accident, també resultés afectada pel líquid vessat complica encara més el panorama. No era una taca aïllada a la calçada superior. La substància havia baixat, i amb ella, la feina dels equips d’emergències es va multiplicar.

El conductor, ferit però fora de perill

El conductor del camió va ser traslladat a l’Hospital Residència Sant Camil en estat menys greu. Una notícia que, enmig del caos de corrosiu i talls de via, és la que realment importa. Que ningú hagi sortit greument ferit d’un accident d’aquesta magnitud és, per dir-ho clarament, molta sort.

Els accidents amb mercaderies perilloses a la C-32 no són freqüents, però tampoc inexistents. Cada vegada que n’hi ha un, la pregunta és la mateixa: fins a quin punt estan preparades les infraestructures i els serveis d’emergència per gestionar-los amb rapidesa? Ahir, vuit dotacions de bombers i un protocol activat de seguida suggereixen que la resposta va ser àgil. Una altra cosa és el temps que caldrà per netejar la calzada i certificar que no hi ha risc residual.

Quan la C-32 s’atura, el Garraf s’ofega

La dependència del Garraf d’una sola via ràpida de connexió amb Barcelona és, un cop més, el gran problema de fons que cap accident hauria de fer oblidar. Cada tall a la C-32, sigui per obres, accident o meteorologia, posa en evidència la fragilitat d’un territori que creix en població però no en opcions de mobilitat.

Mentre els bombers treballaven per descontaminar la carretera, centenars de conductors buscaven alternatives per carreteres secundàries que no estan pensades per absorbir aquell volum de trànsit. Una situació que, malauradament, no és nova i que difícilment se solucionarà amb el proper pressupost. De moment, toca esperar que la C-32 recuperi la normalitat i que el conductor de Sant Camil evolucioni favorablement.