La mort de Noelia Castillo, una jove de 25 anys víctima de violacions en grup que va decidir acollir-se a la llei d’eutanàsia espanyola, ha acabat convertint-se en un cas diplomàtic de primer ordre. L’administració Trump ha demanat una investigació formal sobre les circumstàncies de la seva mort, i les conseqüències d’aquest moviment afecten drets que molts ciutadans d’aquest país creuen consolidats.

Castillo va morir dijous passat a l’Hospital Residencia Sant Camil, emparada per la llei del dret a morir aprovada el 2021. Havia sobreviscut a una agressió sexual múltiple. Un intent de suïcidi posterior la va deixar paralitzada. Divuit mesos de batalla legal del seu pare davant el Tribunal Europeu de Drets Humans no van aconseguir aturar el procés. El tribunal va rebutjar totes les apel·lacions. La llei es va aplicar.

Washington posa el focus on no li correspon

El Departament d’Estat nord-americà ha emès una declaració expresant preocupació pels que anomena “fallos sistemàtics en drets humans” a Espanya. Entre les seves queixes, la manca de justícia per als agressors sexuals de Castillo i, sobretot, la sospita que la jove hauria expressat dubtes sobre la seva decisió en les últimes hores, dubtes que haurien estat ignorats per part del personal sanitari. Aquesta afirmació prové de cables diplomàtics filtrats, i de moment no hi ha cap verificació independent.

Que l’administració Trump, que ha retallat drets reproductius i ha blindat agressors sexuals en múltiples estats nord-americans, ara es presenti com a defensora dels drets d’una víctima espanyola és, com a mínim, una contradicció que mereix ser dita en veu alta. Quin interès real hi ha al darrere d’aquesta investigació? La resposta honesta és que no ho sabem, però l’ús polític del cas és evident.

Trump culpa la immigració i complica el debat real

Per si no n’hi hagués prou, Trump ha aprofitat el cas per atacar les polítiques migratòries espanyoles. Afirma que les “lleis d’immigració laxes” d’Espanya van permetre que es produïssin els atacs sexuals contra Castillo, i ha anunciat que investigarà si els agresors tenien antecedents vinculats a la immigració. Barrejar la tragèdia personal d’una víctima de violació amb una agenda antiimmigrant és un exercici de cinisme polític que hauria de generar rebuig independent del color ideològic de cadascú.

El cas Castillo és complex i dolorós per si sol. Reduir-lo a un argument de campanya és faltar-li el respecte a ella i a les circumstàncies que la van portar fins aquí. I de passada, distreu del debat real, que és si el protocol d’eutanàsia es va aplicar amb totes les garanties o no.