Hi ha projectes que comencen amb una idea modesta i acaben sent part del teixit viu d’una ciutat. A Vilanova i la Geltrú, el Taller dels Sentits n’és un bon exemple. Tres dècades dedicades a les arts plàstiques, a l’educació creativa i, cada cop més, a alguna cosa que costa més de resumir en una frase: acompanyar les persones quan ho necessiten.
Dels infants a tothom
Va néixer per treballar els processos creatius amb nens i nenes. Però si alguna cosa han après en trenta anys és que la creativitat no caduca. El Taller dels Sentits ha crescut fins a atendre totes les franges d’edat, amb propostes que inclouen adolescents, joves i adults que busquen alguna cosa més que aprendre a dibuixar. L’artteràpia ha passat a ser una de les potes principals del projecte, i això ja diu molt de com ha evolucionat la seva mirada.
Dins de l’hospital i al costat de les que més ho necessiten
No és habitual que un projecte d’educació artística acabi treballant a l’Hospital de dia de Salut Mental de Vilanova. I tanmateix, aquí és on es veu amb més claredat fins on pot arribar l’art quan es posa al servei de les persones. El taller ofereix sessions d’artteràpia en aquest espai clínic, on la creació deixa de ser un objectiu i es converteix en un camí. En paral·lel, desenvolupa tallers especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere, un àmbit on la cura i l’acompanyament ho són tot.
El projecte també forma professionals. El treball amb docents, a través de programes de formació per a professorat, tanca el cercle d’un model que no es limita a produir art sinó a multiplicar la capacitat d’acompanyar creativament.
Trenta anys que es poden veure
L’exposició commemorativa es pot visitar fins al 3 de maig al Centre d’Art Contemporani La Sala, i val la pena acostar-s’hi. No és una mostra nostàlgica plena de fotos amb data i peu de foto. És un recorregut per tres dècades de feina real, de processos, de gent que ha passat per aquelles aules i n’ha sortit diferent d’alguna manera.
Trenta anys en un projecte local no és una xifra decorativa. Significa que alguna cosa funciona, que la gent torna i que la ciutat els ha anat necessitant. En un context on l’educació artística sol ser la primera línia de retallada, mantenir un espai com aquest durant tres dècades és, en si mateix, una declaració de principis.
