No era un torneig qualsevol. El passat 9 d’abril, la platja de Ribes Roges va acollir la segona prova de la League of Champions de futvòlei, amb 35 parelles procedents d’arreu d’Europa i un nivell competitiu que pocques vegades veiem per aquí. Vilanova i la Geltrú va tornar a demostrar que les seves platges no serveixen només per a l’estiu de tota la vida. Serveixen, també, per a competir.

Qui no ho sàpiga, el futvòlei és un esport que barreja habilitats del futbol i el voleibol en una xarxa, sobre sorra i sense les mans. Exigent, vistós i encara minoritari en molts indrets. Però minoriori no vol dir irrellevant. Precisament per això, tenir una cita d’aquest calibre a la nostra costa té més importància del que podria semblar a primera vista.

Victòria italiana a la categoria masculina

En la categoria masculina, qui es va endur el trofeu va ser l’SS Lazio, el club romà que molts vilanovins associarien al futbol però que aquí va demostrar que el seu nom va molt més enllà de l’onze titular. Una victòria que posa Ribes Roges en el mapa europeu d’aquest esport, vulguis o no.

El fet que un club d’aquesta trajectòria i projecció guanyi a Vilanova no és un detall menor. Significa que els millors han vingut fins aquí, han competit i han marxat amb la impressió que aquesta platja és un lloc on val la pena jugar. I quan els millors escullen un lloc, el lloc canvia de categoria.

El trofeu femení es queda a Catalunya

Si la victòria de l’SS Lazio va tenir ressò internacional, el triomf a la categoria femenina va tenir un gust més proper. BCN Footvolley es va imposar en la competició femenina i va mantenir el trofeu a Catalunya. Una victòria que, més que un resultat, és un senyal sobre l’estat del futvòlei femení al nostre territori.

Que un equip català guanyi en una competició europea de futvòlei femení no és una casualitat sinó la conseqüència d’un treball que sovint passa desapercebut. Entrenar, competir, aconseguir nivell. Sense grans titulars i sense grans patrocinadors. El futbol femení ho ha viscut durant anys. El futvòlei femení potser segueix un camí similar, i esdeveniments com aquest ajuden a fer visible allò que ja existia.

Vilanova, seu consolidada d’un esport en creixement

Que sigui la segona edició consecutiva a Ribes Roges no és casualitat. Algú ha fet la feina d’organització, de negociació i de confiança per repetir. I que es repeteixi és precisament la bona notícia. Una seu esportiva internacional no es construeix amb un cop de sort sinó amb continuïtat.

Per als veïns que viuen de cara al mar, potser un cap de setmana de competició suposa una mica de moviment extra a la platja. Però el valor real és un altre. Cada competició internacional que aterra a Vilanova és un argument més per defensar que aquest municipi és alguna cosa més que una parada entre Barcelona i Tarragona. I en un moment en què moltes ciutats petites lluiten per tenir projecció pròpia, no és un argument menor. Val la pena no deixar-lo escapar.