La C-32 sud és, per a molts vilanovins, una autopista quotidiana. S’agafa per anar a treballar, per tornar a casa, per escapar el cap de setmana. Però un estudi de comportament viari revela que aquesta via amaga uns hàbits de conducció que haurien de posar els pèls de punta a qualsevol que hi circuli habitualment.

Velocitat desbocada i distàncies ignorades

El 47,1% dels motoristes que circulen per la C-32 sud supera la velocitat màxima permesa. No és un percentatge menor. Gairebé un de cada dos. I un 8% va per sobre dels 140 km/h, una xifra que no admet eufemismes. Però la velocitat no és l’únic problema. Més del 57% dels motoristes no respecta la distància mínima de seguretat, i un 17,6% incompleix les dues normes alhora. És a dir, van ràpid i enganxats. Una combinació que, en cas d’accident, deixa molt poc marge per a res.

Més motos que la mitjana, i no sempre ben equipades

Les motos representen el 5,6% del trànsit a la C-32 sud, molt per sobre del 2% que suposen de mitjana a les carreteres catalanes. Vilanova i la Geltrú, amb el seu litoral i la seva connexió ràpida amb Barcelona, atrau molts motoristes, especialment els caps de setmana. El problema és que no tots hi van igual de preparats.

Només el 37% porta equipació completa els dies laborables, una xifra que puja al 53% els caps de setmana. Més equipats quan surten a passejar que quan van a treballar, doncs. I els elements reflectants, aquells que et fan visible de nit o amb pluja, només els porta un 5% del total. Cinc de cada cent.

Intermitents, auriculars i el cap de setmana com a variable clau

Hi ha detalls que semblen menors però que diuen molt de com es condueix. Només el 20% dels motoristes utilitza els intermitents. Vuit de cada deu canvien de carril o giren sense avisar ningú. I l’ús de dispositius sense fils és revelador: un 15% els porta els dies laborables, però la xifra s’enfila fins al 56% els caps de setmana. Més d’un de cada dos motoristes de dissabte o diumenge circula amb auriculars o al telèfon. La distracció, doncs, no és un accident sinó gairebé una tria.

Una via que mereix més atenció

Aquests números no parlen d’un col·lectiu marginal ni d’uns pocs conductors imprudents. Parlen d’un patró de comportament estès i normalitzat. La C-32 sud és una via on es juga amb els límits cada dia, i les conseqüències no es distribueixen de manera justa entre qui arrisca i qui simplement hi és. La pregunta que queda a l’aire és si aquesta informació acabarà generant algun canvi real o es quedarà en una estadística més.