L’alcalde de Vilanova i la Geltrú porta setmanes amb el pit inflat. La licitació del nou contracte de recollida de residus i neteja viària, ens ha dit, és un salt endavant. Un servei adaptat al 2026. Una millora real per a la ciutadania. Gairebé 1.500 contenidors nous repartits per la ciutat, implantació en marxa, futur verd i sostenible. Molt bé. Aplaudim. I ara mirem de prop.

Perquè just quan l’Ajuntament feia gala dels avenços, ha sortit a la llum un detall que hauria de generar vergonya tècnica i política a parts iguals. Els nous contenidors de fracció orgànica tenen una boca que no arriba als 20 centímetres. Vint centímetres per on has de fer cabre una bossa d’escombraries. La mateixa bossa que fa anys que tens a casa. La mateixa que no ha canviat de mida.

El forat que ho diu tot

El problema no és menor ni anecdòtic. L’orgànica és una de les fraccions més importants per assolir els objectius de reciclatge que tant agrada citar als polítics locals en rodes de premsa. Si el veí no pot llençar la bossa còmodament, no la llençarà correctament. I si no ho fa correctament, els percentatges de reciclatge que tant surten als comunicats municipals es quedaran en paper mullat.

I aquí ve la part que costa de pair. Quan el problema va sortir a la llum, la resposta municipal va ser retirar una goma que estrenyia la boca del contenidor. Sí, una goma. Com si el problema fos un accessori i no el disseny mateix. Treure la goma no resol res quan el forat continua sent de 20 centímetres. Una bossa normal no hi cap. El problema segueix sent exactament el mateix.

Les xarxes no perdonen

Les xarxes socials han fet la feina que hauria de fer una oposició activa. Els comentaris s’han acumulat amb una barreja de sorna, indignació i preguntes sense resposta. Hi ha qui demana explicacions tècniques. Hi ha qui demana directament dimissions. I hi ha qui simplement penja la foto de la bossa al costat del contenidor, sense cap paraula, perquè la imatge ja ho diu tot.

Que s’hagi invertit una quantitat significativa de diners públics en uns contenidors que la gent no pot fer servir correctament no és un error menor, és una negligència. Algú va aprovar el plec de condicions. Algú va revisar el prototip. Algú va donar el vistiplau. I o bé ningú va agafar una bossa d’escombraries per comprovar si hi cabia, o bé ho va saber i no va dir res. En qualsevol dels dos casos, és un problema greu.

Quan el màrqueting supera la gestió

El relat municipal sobre aquest contracte ha estat impecable. Paraules com innovació, sostenibilitat i adaptació al futur han omplert comunicats i declaracions. Però entre el discurs i la realitat hi ha un forat, i en aquest cas el forat no arriba als 20 centímetres.

Els veïns no necessiten presentacions de PowerPoint. Necessiten que quan baixin al carrer amb la bossa de la cuina, puguin llençar-la sense contorsions. Que mesos de proves i una gran inversió acabin amb una goma com a única solució és, senzillament, inacceptable. L’Ajuntament deu una explicació clara, un pla de solució real i, com a mínim, la humilitat de reconèixer que s’ha fet malament. Sense rodes de premsa triomfals, sense eufemismes. Amb fets.