Vilanova i la Geltrú ha perdut un dels seus policies més veterans i compromesos. Sebastià Rodríguez, inspector en cap de la Policia Local, va morir als 55 anys a causa d’una aturada cardíaca. Una mort sobtada, d’aquelles que agafen tothom desprevingut, que deixa un buit real dins d’un cos policial on portava més de tres dècades.
Trenta dos anys de carrera no és una xifra qualsevol. Significa haver vist créixer barris, haver conegut generacions de veïns, haver estat present en moments molt diversos de la vida d’una ciutat. Rodríguez no era un funcionari de pas. Era part del paisatge institucional de Vilanova, d’aquells que fan la feina sense que ningú els aplaudeixi gaire.
Una trajectòria fora del comú
Rodríguez era llicenciat en Criminologia, una formació que no és habitual entre els agents de proximitat i que diu molt de com entenia la seva feina. No es quedava en la gestió del dia a dia, sinó que volia entendre els fenòmens socials que hi ha al darrere de la seguretat ciutadana. El 2009 havia dirigit la Policia Local de Cubelles, experiència que el va consolidar com a professional amb visió de comandament. El novembre de 2023 va assumir la direcció oficial del cos vilanovina, just quan li quedaven, sense que ell ho sabés, poc més d’un any per davant.
Paral·lelament a la seva feina al carrer i als despatxos, va exercir com a professor a l’Escola de Policia de Catalunya. Això vol dir que la seva influència no es limita als agents que va dirigir aquí, sinó que s’estén a policies de tot el territori que van passar per les seves classes. No és un detall menor. És una part significativa del seu llegat.
El model de policia que defensava
Hi ha policies que creuen que la seva feina és principalment reactiva, estar quan les coses ja han anat malament. Rodríguez apostava per una visió diferent. Era un defensor convençut del model de policia de proximitat, aquell que entén que la prevenció i el contacte amb la comunitat valen més que qualsevol operatiu espectacular. En un municipi com Vilanova, on els barris tenen personalitat pròpia i la gent es coneix, aquest enfocament té un sentit molt concret.
Havia aprofundit especialment en dos àmbits que marquen bona part dels reptes socials actuals, els moviments juvenils i la lluita contra la violència masclista. Dues realitats que sovint queden fora del focus mediàtic però que condicionen la vida de moltes famílies. Que un inspector en cap hi dediqués atenció específica diu molt sobre la seva manera d’entendre el servei públic.
Un buit que costarà omplir
La mort d’un cap de cos sempre genera una crisi silenciosa a l’interior d’una institució. Hi ha protocols, hi ha jerarquies, hi ha algú que assumirà les funcions. Però el que no es pot substituir fàcilment és l’acumulació de coneixement, de relacions i de criteri que dona una carrera com la seva. Trenta dos anys de trajectòria local no es transfereixen en un organigrama.
Per als veïns, la Policia Local és sovint la institució més propera, la que truca quan hi ha un problema al carrer, la que apareix a les festes, la que gestiona els conflictes del dia a dia. Que el seu màxim responsable sigui algú amb arrels profundes al cos no és un detall administratiu, és una qüestió que afecta la confiança i la cultura de tota l’organització. Rodríguez tenia exactament això. I ara ja no hi és.
