Mentre alguns espais públics de Vilanova i la Geltrú acumulen pintades sense cap criteri, a les Roquetes hi ha qui ha decidit fer-ho diferent. L’Skatepark del barri estrena nova imatge gràcies a un projecte de grafit col·lectiu que posa els joves al centre, no com a destinataris passius d’una activitat, sinó com a autors reals d’una transformació visible.

Pinzells, patins i barri

Entre el 16 de març i principis d’abril, un grup de joves d’entre 12 i 16 anys treballa colze a colze amb tres muralistes locals, Daniel Esteve Carbonell, Rubén Bermejo Fité i David Salido Martí, per cobrir el paviment de l’skatepark amb un mural pensat per durar. No és un taller de dissabte al matí amb purpurina. És una intervenció artística real, amb vernís protector inclòs per aguantar el desgast dels patins i les condicions climàtiques. Qui hagi passat per davant d’un skatepark sap que no és el lloc més amable del món per a un mural.

La iniciativa la impulsa l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes dins del marc de l’Educació per la Ciutadania Global. Els missatges que apareixeran al mural combinen solidaritat i elements locals, una aposta que sona bé sobre el paper i que, en aquest cas, sembla que també funciona sobre l’asfalt.

Més que una capa de pintura

El projecte busca tres coses alhora: que els joves se sentin part del barri, que l’espai guanyi dignitat urbana, i que les pintades no desitjades trobin menys forat on aparèixer. La lògica és senzilla però no sempre s’aplica: quan un lloc ja té una obra cuidada, és més difícil que algú hi tiri una firma sense pensar-s’ho dues vegades.

Que tres artistes del territori siguin els qui guien el procés no és un detall menor. No s’ha contractat cap empresa externa ni s’ha importat un estil genèric. Això es nota, i els veïns del barri ho acabaran notant també quan passin per allà qualsevol tarda.

Un barri que es mira al mirall

Les Roquetes no sempre surt als titulars per les millors raons. Un projecte com aquest no soluciona cap problema estructural, però sí que envia un missatge concret als joves que hi viuen i hi patinen cada dia. Que algú confia en ells per fer alguna cosa permanent, alguna cosa que quedarà. En política de joventut, sovint és el gest petit el que deixa petjada real. Ara falta veure si l’aposta es consolida o si queda com una acció puntual d’una primavera concreta.