Pocs veïns de Vilanova i la Geltrú saben que l’Estadi dels Alumnes Obrers ha estat, durant les últimes setmanes, un plató de cinema. El director Marcel Barrena ha acabat el rodatge de ‘La roja’, una pel·lícula inspirada en una història real que barreja esport, immigració i una ironia que ja comença pel títol. No parla de futbol. Parla de criquet.
Una selecció que ningú esperava
La història és d’aquelles que semblen inventades però no ho són. Un grup de jugadors originals de l’Índia, Pakistan i Bangladesh, que guanyen la vida com a taxistes, repartidors o dependents, es proposen representar Espanya en el criquet internacional. Sense pressupost, sense patrocinadors, cosint-se ells mateixos els uniformes i pagant els viatges de la seva pròpia butxaca. I quan guanyen, en lloc d’aplaudiments, reben insults.
Barrena, conegut per haver dirigit ‘100 dies amb la Tata’, ha vist en aquesta història un material que va molt més enllà de l’anècdota esportiva. Empatia, superació i integració de cultures i llengües, en paraules seves, són el cor de la pel·lícula. El títol, ‘La roja’, és deliberadament irònic. Qui imagina, sentint-lo, que no parlarà de Morata ni de la Champions?
Vilanova, més que un teló de fons
El fet que el rodatge hagi passat per l’Estadi dels Alumnes Obrers no és un detall menor. És un dels espais esportius amb més història del municipi, vinculat a generacions de famílies vilanovines. Veure’l convertit en escenari d’una producció amb actors de renom és el tipus de cosa que passa desapercebuda per a molts veïns però que, vista amb perspectiva, diu alguna cosa sobre com el municipi va guanyant presència en el mapa audiovisual català.
El repartiment inclou Paco León, Carolina Yuste i Òscar de la Fuente. Noms que no necessiten presentació. Que un projecte d’aquesta envergadura hagi triat Vilanova per rodar-hi escenes clau és una notícia que mereix més atenció que la que acostuma a rebre. Barcelona surt també a la pel·lícula, però Vilanova hi és, i això compta.
Una producció amb pes real darrere
Darrere del projecte hi ha Beta Fiction Spain, Atresmedia Cine i Vilaüt Films. No és una producció independent de baix pressupost que potser veurà la llum en algun festival de nit. Té recorregut, té distribució i té data. L’estrena està prevista per al 2027, cosa que dona temps a la producció per treballar el resultat amb la cura que la història mereix, o almenys això és el que es pot esperar d’un director que ja ha demostrat saber com tractar temes humans sense caure en el sentimentalisme fàcil.
El salt entre la realitat i la pantalla sempre comporta decisions. Quant de la història original sobreviurà al muntatge final, quins moments quedaran i quins es perdran, és una incògnita fins al 2027. Però la base és sòlida. Homes que van lluitar per una bandera que no tothom estava disposat a reconèixer com a seva. Vet aquí una contradicció que mereix ser explicada en gran format.
Quan la ficció posa el dit a la llaga
Hi ha pel·lícules que expliquen històries boniques. I n’hi ha que fan una mica de mal, en el bon sentit. ‘La roja’ sembla apuntar cap a la segona categoria. Perquè darrere de la imatge d’uns jugadors cosint-se l’uniforme hi ha una pregunta incòmoda sobre qui compta com a espanyol i en quines condicions.
Que aquesta pregunta s’hagi formulat, en part, a l’Estadi dels Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú és, com a mínim, una cosa per recordar quan la pel·lícula arribi a les cartelleres d’aquí a dos anys.
