Hi ha notícies que arriben just quan toca. A pocs dies de Pasqua, Vilanova i la Geltrú té motius per presumir de pastisseria: l’Espiga d’Or, la casa de Jordi Morera, ha guanyat el premi a la millor mona tradicional de Catalunya en el concurs més important del sector. Una distinció que no és menor, perquè competia amb pastisseries de tot el país.
Un premi que sap a quelcom més que xocolata
El concurs reuneix cada any els millors artesans dolços de Catalunya i avalua tres aspectes que qualsevol golafre entendria a la primera: sabor, creativitat i execució. No n’hi ha prou amb fer boniques les mones. Cal que al primer mos es noti el perquè. L’Espiga d’Or ho ha aconseguit en la categoria tradicional, la que menys marge deixa per a artificis i la que més exigeix al pastisser de debò.
La gran guanyadora de la categoria creativa ha estat la barcelonina La Colmena, amb una peça espectacular inspirada en Pirates del Carib: un lloro pirata de xocolata batejat com a Jack Sparrot. Vistosa, sí. Però Vilanova s’ha quedat amb el premi que potser pesa més: el de la tradició ben feta.
Què en fem, de les mones guanyadores
Hi ha un detall que va més enllà del sucre i el cacau. Les mones premiades en aquesta edició es destinen a la Unitat de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau. Una manera de recordar que darrere d’un concurs gastronòmic hi pot haver una finalitat que va més enllà del prestigi. Que el dolç arribi on més falta fa no és un gest menor.
La mona, un dolç que resisteix
En un calendari cada vegada més fragmentat i ple de distraccions, la mona de Pasqua continua sent un dels rituals familiars més sòlids de la primavera catalana. No és nostàlgia, és cultura gastronòmica viva. I quan una pastisseria del barri guanya un premi d’aquest calibre, el que canvia és senzill però important: la propera vegada que un vilanovín entri a l’Espiga d’Or, sabrà que no entra a qualsevol lloc.
Jordi Morera i el seu equip han posat Vilanova al mapa dolç de Catalunya. I això, en un sector tan competitiu i tan silenciós com la pastisseria artesanal, és exactament el que mereix ser explicat.
