Quan una veïna de Vilanova i la Geltrú presenta una denúncia per violència masclista, el jutjat comarcal que l’atén funciona, segons reconeix la mateixa presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però aquest funcionament acceptable és gairebé una excepció dins d’un sistema judicial que acumula problemes estructurals des de fa anys i que ara arriba a un punt d’inflexió. El 15% de les places judicials a Catalunya estan buides i cobertes per substituts, i la situació empitjorarà si no hi ha oposicions aviat.

De les 871 places judicials existents al territori, 132 les ocupa algú que no les hauria d’ocupar de manera permanent. No és un retret personal als substituts, és un retret al sistema que els necessita perquè no ha format ni contractat prou jutges titulars. I les jubilacions que venen i els moviments entre comunitats faran que aquest forat s’eixampli.

Oposicions anunciades, dates inexistents

El govern espanyol ha anunciat 500 noves places per a torn lliure i quart torn. Sona bé sobre el paper. El problema és que no hi ha calendari clar i, segons les previsions, els nous jutges no estarien treballant fins al 2028. Mentrestant, Catalunya necessita cobrir 180 places fins al 2027. Fer els comptes no és complicat: les promocions actuals només ofereixen 120 persones per a tot Espanya, un nombre clarament insuficient.

La presidenta del TSJC ha demanat públicament una convocatòria urgent i massiva. Ha reclamat també beques per als opositors, perquè estudiar durant anys sense ingressos és un filtre de classe social que el sistema es pot permetre menys que mai. I ha demanat complements salarials per atraure jutges a Catalunya, on el cost de vida desincentiva els destins. Tot plegat, peticions raonables que esperen resposta en un Madrid on la justícia sol ser tema de debat polític però rarament de gestió efectiva.

Vilanova i el model comarcal que funciona

El jutjat de violència masclista de Vilanova i la Geltrú és un dels que la presidenta del TSJC posa com a exemple de bona pràctica. La comarcalització, que fa que el jutjat assumeixi casos de municipis propers, funciona amb una gestió que no genera els colls d’ampolla que pateixen altres territoris. És una bona notícia, però no convida a la complacença. Un jutjat comarcal ben gestionat no pot compensar un sistema que perd jutges més ràpid del que en forma.

La creació de 300 noves places de funcionaris judicials per a la Generalitat és una altra de les demandes sobre la taula. Perquè un jutge sense suport administratiu és com un metge sense infermers. El treball no desapareix, s’acumula.

Barcelona accelera, internet agreuja

Hi ha una dada que sorprèn positivament. Els jutjats penals de Barcelona han passat de 6.000 a 9.000 sentències anuals gràcies als reforços contra multireincidents, i els terminis han baixat d’un any a sis mesos. Quan es doten recursos, els resultats es noten. Exactament el contrari del que passa quan s’espera que el sistema s’autoreguli.

Però al costat d’aquesta millora hi ha una dada que hauria d’incomodar qualsevol adult amb fills. Des de gener, la nova secció especialitzada en violència contra la infància ha rebut 355 diligències, la majoria per violència sexual d’adults contra menors a través d’internet. Tres-centes cinquanta-cinc casos en pocs mesos. No és una estadística llunyana. És una realitat que passa als dispositius que hi ha a qualsevol habitació de qualsevol casa d’aquest país. I que necessita jutges, fiscals i funcionaris per ser tractada amb la urgència que mereix.