Els títols de transport de Rodalies i Regionals continuaran sent gratuïts fins al 30 d’abril. Tres mesos més dels que estaven previstos quan tot va començar. La pregunta és si això és un regal o simplement el reconeixement que el servei segueix sense funcionar.

Una gratuïtat que no para de prorrogar-se

La mesura va néixer com a compensació després de l’accident de Gelida, que va forçar la suspensió total del servei de Rodalies a principis d’any. Inicialment, estava prevista fins al 26 de febrer. Però el febrer va arribar i la xarxa no havia recuperat la normalitat, de manera que es va ampliar fins al 31 de març. Ara, amb el març a tocar, la situació tampoc ha millorat prou i la gratuïtat s’allarga fins al 30 d’abril. El patró es repeteix: cada pròrroga és una confessió que el problema és més greu del que es volia admetre.

No és un detall menor. Parlem d’una xarxa que acumula 183 punts amb limitacions temporals de velocitat, retards generalitzats i deu talls permanents dos mesos després dels accidents de gener. Les línies més tocades, la R2Sud i la R3, operen en alguns trams en via única o directament sense circulació. Qui hi viatja cada dia no necessita que li expliquin les estadístiques.

Els números darrere del caos

S’han executat obres d’emergència per valor de 110 milions d’euros i s’han desplegat centenars de treballadors sobre la xarxa. El Govern preveu recuperar la normalitat al maig, però és difícil no recordar que fa uns mesos el termini era el febrer. Mentrestant, s’estima que 140.000 usuaris diaris han canviat els seus hàbits de mobilitat laboral. Alguns cap al cotxe, d’altres cap als autobusos substitutius, que en molts casos han acabat funcionant millor que els trens que havien de substituir.

Aquí hi ha un risc real que els experts ja assenyalen: quan la gent troba una alternativa que funciona, és molt difícil que torni al tren. I si parlem de mobilitat laboral, el trencament d’hàbit pot ser definitiu. La gratuïtat ajuda a mantenir l’addicció al bitllet zero, però no resol el problema de fons.

Infraestructura vella i conflictes que no s’acaben

Més enllà dels accidents puntuals, hi ha una realitat estructural que no convé ignorar. Hi ha onze grans projectes de millora de la xarxa que acumulen més de dos anys de retard, entre els quals destaquen l’estació intermodal del Camp de Tarragona, l’estació tècnica del Prat i el desdoblament del tram Centelles i Vic. Obres que, d’haver avançat al ritme previst, haurien donat marge per absorbir millor la crisi actual.

A tot això s’hi suma el conflicte laboral crònic dels maquinistes, que han rebutjat els nous horaris a la R2Sud. No és només la infraestructura que falla: és un sistema amb fractures en múltiples capes alhora. El temporal de finals de gener va ser el detonant visible, però la mala gestió del manteniment de la xarxa va amplificar una crisi que ja estava latent. La gratuïtat fins a l’abril és, en tot cas, l’única bona notícia concreta que arriba aquesta setmana. Aprofita’n el bitllet, si el tren passa.