A Vilanova i la Geltrú, el problema de l’habitatge no és nou, però la sensació que el rellotge corre més de pressa que les solucions sí que ho és. ERC ha tornat a posar el dit a la llaga: el grup municipal republicà ha reunit amb el govern local per fiscalitzar l’estat dels acords pressupostaris del 2026 i ha aprofitat per exigir més concreció i més velocitat en les polítiques d’habitatge.

Pisos buits, emergència real

La portaveu republicana Conxi Martínez ha estat clara. Vilanova viu una emergència habitacional que no admet més retòrica sense recursos concrets darrere. El focus principal és la mobilització de pisos buits per al mercat de lloguer social, una mesura que sobre el paper tothom defensa però que a la pràctica avança a ritme de tortuga. La pregunta que plana és òbvia: si hi ha voluntat política real, per què els pisos buits continuen buits?

ERC no es limita a criticar. El partit recorda que va ser impulsor de l’Espai d’actuació integral per a persones sense llar, un projecte que finalment es materialitzarà. Que un projecte trigui mandats a fer-se realitat diu molt de com funciona l’administració local, però també és una petita victòria per a qui el va posar sobre la taula. Els veïns que viuen de prop la situació dels sense llar al centre ho notaran, i no serà menor.

Més compromisos sota seguiment

L’habitatge no és l’únic front obert. ERC vigila també altres acords del pressupost que afecten directament la vida quotidiana dels barris. Entre els compromisos que segueix de prop hi ha la millora del servei de socorrisme a les platges, l’adequació de biblioteques com a refugis climàtics i el projecte del Bosquet de Baix-a-Mar. No són titulars espectaculars, però qui ha vist un estiu de calor extrema a la ciutat o ha buscat ombra sap perfectament per què importen.

Fiscalitzar no és obstaculitzar, i ERC vol deixar clar que el seu paper a l’oposició combina la capacitat d’arribar a acords amb la vigilància perquè allò pactat arribi realment als barris. És una distinció que no sempre es fa prou evident en política local, on els acords es firmen amb fanfàrria i el seguiment arriba en silenci o no arriba.

El ritme que marca l’oposició

La reunió de fiscalització és, en part, un exercici de transparència que convé normalitzar. Que la principal força de l’oposició s’assegui amb el govern a revisar compromisos concrets és exactament el que hauria de passar. Si els veïns noten alguna millora al carrer d’aquí a final de mandat, en part serà gràcies a aquesta pressió continuada.