Al port de Vilanova i la Geltrú, cada matí de bon matí, els pescadors professionals surten a faenar sabent que, quan tornin, potser trobaran les seves xarxes aixecades. No per la mar. Per un altre vaixell. Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors, fa deu anys que denuncia el mateix problema sense que res canviï de manera substancial. L’estiu agreuja la situació fins a límits difícilment suportables per al sector.

Tres-cents barcos damunt les boies

Quan arriba el bon temps, entre 300 i 400 embarcacions recreatives s’acumulen just a les zones de pesca professional, clarament senyalitzades amb boies. Allà, alguns patrons d’embarcació de lleure aixequen les xarxes dels professionals i se’n queden la pesca. Això no és una confusió. És un robatori. La normativa catalana fixa un màxim de deu quilos de peix i cinc de cefalòpodes per als pescadors recreatius, però la confraria ha detectat casos que superen àmpliament aquests límits. La pregunta és òbvia: si ningú no ho ha de declarar, com ho sap algú?

Una regulació que no juga net

Aquí és on el sector professional treu el dit. Els pescadors professionals estan obligats a notificar cada captura, registrar cada trajecte i sotmetre’s a controls estrictes, mentre que els recreatius no han de rendir comptes a ningú. Un desequilibri que costa de justificar i que es fa encara més evident quan es comprova que la pesca recreativa a Catalunya va créixer un 6,7% el 2024, amb 52.200 practicants. Més gent a la mar, més embarcacions, i el mateix marc regulatori de sempre.

Què demanen els professionals

Les peticions de la confraria no són extravagants. Són les mateixes mesures que ja s’apliquen als seus propis barcos:

  • Un sistema obligatori de declaració de captures per a embarcacions recreatives.
  • Sancions més dures per als reincidents.
  • Geolocalització de totes les embarcacions recreatives, igual que ja existeix per als professionals.

Res d’això sembla desproporcionat. Però la distància entre el que es demana i el que s’acaba aprovant és, en aquest sector, una distància coneguda i exhausta.

Un problema que afecta la taula de tots

Potser sembla una disputa entre mariners. Però no ho és només. Quan la pesca professional perd rendibilitat perquè li roben les captures o li interfereixen la feina, el que es posa en risc és la continuïtat d’un ofici centenari al port del municipi. I, de retruc, la qualitat i la procedència del peix que acaba al Mercat. Els vilanovins que compren lluç o pop de proximitat haurien de saber que darrere hi ha una guerra silenciosa que es lliura a pocs quilòmetres de la costa.