El territori que envolta Vilanova i la Geltrú té una riquesa natural que sovint passa per alt en el dia a dia. Però hi ha gent que s’hi dedica, i ara, per primera vegada, ho farà de manera coordinada. El 5 de març es va constituir formalment la Taula de voluntariat dels Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix, un espai estable de trobada entre les administracions que gestionen aquests espais i les entitats que hi treballen sobre el terreny. La reunió fundacional va tenir lloc al Centre d’Estudis del Mar de Sitges, amb dotze entitats presents i els equips tècnics dels tres parcs.

Dotze entitats, un objectiu comú

La llista d’entitats que han posat la firma en aquest projecte diu molt de la pluralitat que hi ha darrere. Hi trobem des d’ADF Penedès Garraf, que coneix el risc d’incendi com ningú, fins a ARBA Litoral, Biodiversitat Sitges, CIPAG, Club Nàutic Garraf, Fundació Miranda i FUNDESPLAI, entre d’altres. Perfils molt diferents, però amb un denominador comú: anys de feina silenciosa als espais naturals de la comarca. La Taula neix precisament per evitar que tota aquesta energia es dispersi sense connexió.

Fins ara, cada entitat anava pel seu compte. Cadascuna amb els seus projectes, els seus voluntaris i les seves relacions amb l’administració. Funciona, però té límits evidents. Quan una entitat descobreix una espècie invasora a la riera o un problema de degradació en un sender, per què no ho ha de saber la del parc del costat? Ara, en teoria, ho sabrà.

Coordinació real o reunions per a la foto

Aquesta és la pregunta que val la pena fer. Crear una taula és relativament senzill. Que serveixi per a alguna cosa concreta és una altra qüestió. L’objectiu declarat és millorar les actuacions de conservació, recerca i sensibilització, facilitar l’intercanvi d’experiències i impulsar projectes conjunts de protecció ambiental. Tot plegat sona bé. El repte serà convertir la coordinació en accions concretes i visibles al territori.

Per als veïns que fan senderisme pel Garraf, que surten a observar aus a l’entorn del Foix o que simplement valoren tenir natura en bon estat a pocs quilòmetres de casa, aquesta iniciativa pot acabar tenint efectes pràctics molt tangibles. Més voluntaris coordinats poden significar camins millor mantinguts, espècies invasores detectades abans, o activitats de sensibilització que arribin a les escoles del territori.

El voluntariat ambiental és un dels actius menys reconeguts d’aquesta comarca. Que ara tingui un espai formal de coordinació no és poca cosa. Ara cal veure si la taula es manté activa més enllà de la primera reunió inaugural. El calendari i els projectes concrets que surti d’aquí seran la prova real.