El port de Vilanova i la Geltrú no és només un dels més actius de la costa catalana. Segons un estudi elaborat durant 17 anys per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Espanyol d’Oceanografia, també és un dels punts més exposats del Mediterrani occidental a un fenomen que poca gent coneix però que pot fer molt de mal: les risagas, conegudes científicament com a meteotsunamis.

No, no parlem de terratrèmols ni de tsunamis en el sentit que tothom imagina. Parlem d’ones gegants generades per pertorbacions atmosfèriques, silencioses i ràpides, que poden arribar a superar els 90 centímetres d’oscil·lació del nivell del mar en qüestió de minuts. I el nostre port, per la seva forma i mida, és especialment sensible a amplificar-les.

Quan el mar puja sense avisar

Una risaga no arriba amb tempesta ni amb onades espectaculars. Pot passar en un dia de cel clar, amb el port ple de barques i gent passejant pel moll. És precisament aquesta paradoxa el que la fa perillosa: el bon temps no garanteix la calma del mar. Les pertorbacions de pressió atmosfèrica viatgen per la superfície marina i, quan troben una conca portuària tancada i de mida adequada, s’amplifiquen de manera brusca.

L’estudi analitza dades de 27 estacions costeres repartides per la Mediterrània i identifica sis ports especialment vulnerables. Vilanova hi apareix al costat de Ciutadella, que és el cas més conegut i estudiat, però també de Portocolom, el Port de Sóller, Porto Cristo i Sant Antoni. Tots comparteixen una característica estructural decisiva: són ports tancats i de grandària mitjana, el perfil perfecte perquè el fenomen es dispari.

Divuit anys de dades i un patró clar

La investigació no és un avís puntual ni una alarma sobtada. Darrere hi ha 17 anys d’observació sistemàtica, amb dades de marea de precisió. Un dels resultats més rellevants és que el 88% dels episodis de risagas detectats a l’Estartit coincideixen temporalment amb oscil·lacions en altres ports de la mateixa zona, cosa que demostra que el fenomen respon a patrons meteorològics regionals, no a causes locals aïllades. Dit d’una altra manera: quan les condicions es donen, afecten múltiples ports alhora.

Això té implicacions pràctiques evidents. No n’hi ha prou amb vigilar un sol punt. La interconnexió entre ports suggereix que un bon sistema d’alerta hauria de funcionar en xarxa, detectant el senyal en un lloc per avisar els altres abans que arribi. L’estudi reclama precisament això: expandir les xarxes d’observació d’alta freqüència al llarg de tota la costa. Ara com ara, la cobertura és insuficient per garantir alertes fiables i a temps.

Què canvia per als qui treballen al port

Per als pescadors, els treballadors del port i els propietaris d’embarcacions, la notícia té una lectura molt concreta. Les risagas poden provocar trencament d’amarres, danys a infraestructures i inundacions sobtades a la zona del moll. No és ciència ficció: episodis documentats a Ciutadella han causat destrosses importants i fins i tot ferits. Que Vilanova aparegui en el mateix mapa de risc no hauria de passar desapercebut per a les autoritats portuàries ni per a l’Ajuntament.

L’estudi no proposa solucions immediates ni anuncia cap pla d’actuació. Apunta el problema i demana més eines per entendre’l millor. Però la pregunta que queda a l’aire és inevitable: si ja sabem que el nostre port és un punt crític, quan comencem a preparar-nos de debò?