No va ser un partit per emmarcar, però el punt aconseguit diumenge passat compta, i molt. El C.P. Vilanova va empatar a zero gols davant el Sant Feliu en la 26a jornada de la Nacional Catalana Masculina d’hoquei patins, un resultat que, sense generar entusiasme, sí que reforça la posició de l’equip de Vilanova i la Geltrú en una taula classificatòria on cada dècima de seguretat val or.

El Sant Feliu, que arriba a aquest tram final de temporada amb l’aigua al coll, continua en posició de descens directe. Per al Patí, en canvi, l’empat és aire fresc en un moment en què la tranquil·litat no sobra.

Un partit sense gols i amb poques emocions

La paraula que millor defineix el que es va veure sobre la pista és insuls. Poc ritme, escassa profunditat i un marcador que no es va moure en cap dels dos temps. Les baixes de Vázquez i Manent, tots dos sancionats per acumulació de targetes, van condicionar les opcions ofensives del Vilanova, que va mostrar una defensa prou sòlida però va tenir serioses dificultats per generar ocasions clares de gol.

En la segona meitat, Carrasco i López van desaprofitar dues faltes directes que podrien haver canviat el guió del matx. No va poder ser. Quan un equip juga just de recursos i a sobre falla les ocasions que genera, el zero a zero és gairebé el millor resultat possible. El Sant Feliu tampoc no va trobar la manera de fer mal, cosa que, a la llarga, és també part del balanç positiu de la tarda.

La classificació, l’única lectura que importa ara

Amb quatre jornades per davant, el Patí Vilanova té l’horitzó una mica més clar. Dues de les últimes quatre jornades es jugaran a casa i dues a fora, un calendari que dona marge per continuar sumant. L’empat ha permès ampliar la distància respecte als llocs de perill, i això, en un final de temporada tan ajustat, no és un detall menor.

Ara bé, hi ha un factor extern que manté la incertesa ben viva. El nombre d’equips que acabaran perdent la categoria a la Nacional Catalana depèn dels resultats dels equips catalans a l’OK Plata. Si algun d’aquests descendeix, el buit es trasllada cap avall i pot afectar directament el nombre de places en perill a la categoria. Dit d’una altra manera, el Vilanova no controla del tot el seu destí, i eso obliga a continuar sumant sense mirar massa cap als altres.

Quatre partits per tancar amb dignitat o amb mèrit

Amb les baixes de Vázquez i Manent resoltes de cara a les properes jornades, l’equip hauria de recuperar part del potencial ofensiu que no es va veure diumenge. La defensa ha demostrat que pot aguantar. La pregunta és si l’atac serà capaç de marcar la diferència quan arribin els moments decisius.

Quatre partits. Dues victòries podrien ser suficients per tancar la temporada amb tranquil·litat. Però l’hoquei patins, com quasi tot a la vida, rara vegada segueix el guió previst. Els aficionats que segueixen el Patí Vilanova des de fa anys ho saben prou bé. El mèrit ara no és guanyar de manera brillant, sinó no perdre el cap quan el calendari apreta i les baixes fan mal. De moment, el grup aguanta. I això ja és alguna cosa.