Les xifres del mercat de treball al Garraf per al segon semestre de 2025 conviden a un cert optimisme. Més ocupació, menys temporalitat, un teixit d’autònoms que no para de créixer. Fins aquí, les bones notícies. Però si es rascada una mica la superfície, apareix una realitat que moltes veïnes de Vilanova i la Geltrú coneixen molt bé des de dins, sense necessitat de cap informe.

El creixement és real, però no és neutral. Qui s’ocupa, en quines condicions i amb quines perspectives no és igual per a tothom. I això, en un territori on el model econòmic cada cop depèn més dels serveis, té conseqüències molt concretes.

Un model terciaritzat que crea feina, però quina feina

L’ocupació creix al Garraf i ho fa fonamentalment al sector serveis, amb l’atenció a les persones, el comerç i l’hostaleria com a motors principals. Són sectors que, a Vilanova, es veuen cada dia a la Rambla, al Mercat i al port. Generen activitat, donen vida als barris i ocupen molta gent. Però també són sectors amb sous moderats, jornades parcials i una feminització molt marcada.

A tot això s’hi suma l’alt percentatge d’autònoms a la comarca, un tret distintiu que parla d’un teixit empresarial molt fragmentat. Treballar per compte propi pot ser una opció lliure, però en molts casos és l’única sortida disponible. I l’autonomia laboral, sense xarxa, sovint vol dir menys protecció davant la malaltia, la maternitat o la jubilació.

La bretxa comença molt abans de la primera nòmina

Només el 8,2% de les dones al Garraf cursa estudis STEAM, gairebé la meitat de la mitjana catalana. Aquesta dada, aparentment tècnica, és en realitat el punt de partida de tot el que ve després. Les carreres i els cicles formatius en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques continuen sent territori majoritàriament masculí, i això condiciona l’accés a sectors amb millors salaris i més estabilitat.

No és un problema de capacitat ni de talent. És un problema de referències, d’expectatives i, sovint, d’orientació acadèmica que no qüestiona prou els estereotips. El resultat és que moltes noies del Garraf arriben al mercat de treball ja amb les cartes marcades.

La maternitat, el gran punt d’inflexió

Hi ha un moment en les trajectòries laborals femenines que les dades identifiquen amb cruesa. Als 30 anys, la bretxa d’ocupació entre dones i homes s’obre de manera clara. No és una coincidència. És el moment en què moltes dones assumeixen les cures, ja sigui de fills o de familiars dependents. El 63% de les persones inactives per motius de cura són dones. Seixanta i tres per cent.

Més d’una de cada quatre dones treballa a temps parcial, especialment en hostaleria i sanitat. En molts casos no és una elecció, és una adaptació forçada a un sistema que no ha resolt com es reparteixen les cures. La parcialitat no és un problema menor: és el principal factor que deteriora la qualitat de l’ocupació femenina, i les seves conseqüències s’arrosseguen durant dècades.

Una diferència de 685 euros al mes a la jubilació

Tot plegat acaba cristal·litzant en una xifra que hauria de generar més debat públic del que genera. Les dones del Garraf cobren una pensió contributiva mitjana de 1.156 euros mensuals. Els homes, 1.841 euros. Una diferència del 37,2% que no cau del cel, sinó que és el resultat acumulat d’anys de jornades parcials, interrupcions per cures i sous més baixos.

Són 685 euros menys cada mes durant la jubilació. Una quantitat que, a Vilanova, marca la diferència entre viure amb una certa tranquil·litat o haver d’ajustar cada despesa. El mercat de treball al Garraf millora. Però per a moltes dones, la millora arriba tard, arriba poc, o simplement no arriba.