Va ser un cap de setmana per recordar. Vilanova i la Geltrú va viure, els dies 21 i 22 de març, una jornada d’hoquei patins que difícilment s’esborra del mapa emocional d’una ciutat que, quan parla de patins, sap de què parla.

La Copa del Rei, per al Liceo

La gran notícia va arribar des de la final de la Copa del Rei, on el Liceo va superar el Calafell per 4 a 1 i es va proclamar campió. Un resultat contundent que no deixa massa lloc al debat. El Calafell, veí i rival, va caure davant d’un Liceo que va saber administrar bé el partit quan va tocar. En l’hoquei patins, com en moltes coses, la diferència entre guanyar i perdre sol estar en els detalls que l’aficionat de peu ja coneix: concentració en els moments clau i efectivitat davant porteria.

El Patí Vilanova celebra el seu 75è aniversari amb una golejada al Barça

Si la Copa del Rei ja donava prou material per parlar, el que va passar a Nacional Catalana Masculina va ser directament d’aquelles coses que es comenten a la Rambla dies després. El CP Vilanova va guanyar 9 a 0 al FC Barcelona. Nou. A zero. Al Barça. En el marc del 75è aniversari del club, el resultat té una càrrega simbòlica que no cal exagerar però tampoc minimitzar. Hi ha dates en les quals l’equip de casa sembla jugar amb una empenta extra, i aquesta va ser clarament una d’elles.

Golejades així no passen cada diumenge, i quan passen contra un rival com el Barça, queden gravades a la memòria col·lectiva del club. Els socis i les famílies que eren a la pista aquell dia poden explicar que van ser allà.

La Daurada també suma, amb caràcter

A la banda femenina, el CP Vilanova la Daurada va completar la jornada amb una victòria per 1 a 0 davant el Patí Vic a Nacional Catalana Femenina. Menys espectacular en el marcador, però no menys important. Guanyar per la mínima exigeix solidesa defensiva i cap al final del partit, molta concentració. L’equip femení continua sumant i consolidant-se en la competició.

Un cap de setmana que va més enllà dels resultats

Tres victòries, dues categories, i una Copa del Rei. Es podria dir que el balanç és positiu i tancar aquí l’article. Però el que realment queda d’un cap de setmana com aquest és una altra cosa. És la sensació que el teixit esportiu de la ciutat funciona, que els clubs creixen i que l’hoquei patins segueix sent, aquí, molt més que un esport minoritari. Qui ho dubti, que pregunti a qualsevol veí que hagués estat a la pista aquell dissabte o diumenge.