Que les decisions importants es prenguin lluny de Vilanova i la Geltrú no és cap novetat. Però de tant en tant, algú s’assegura que el territori hi tingui veu. Això és el que ha passat amb la constitució del Consell Territorial de Dones d’Empresa de Catalunya, un nou espai impulsat per Foment del Treball on la Federació Empresarial del Garraf i el Penedès ha volgut ser present des del primer dia.

Un acte amb pes institucional

L’acte de constitució va reunir a Barcelona més de 200 directives i representants institucionals. Hi era la consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor Cantador, la qual cosa dona una idea del calatge que es vol donar a aquesta iniciativa. No és un club de networking de diumenge. El Consell agrupa 14 organitzacions empresarials de tot Catalunya amb l’objectiu de construir una xarxa estable que impulsi visibilitat, lideratge i oportunitats reals per a les dones que dirigeixen empreses. Catorze organitzacions que hauran de demostrar si saben treballar juntes o si tot plegat queda en una foto i un comunicat.

La veu del Penedès a la sala

La representació del territori va recaure en Sílvia Domènech, vicepresidenta segona de la federació. Domènech va reivindicar la presència del Gran Penedès en els espais on es prenen decisions empresarials, posant en valor el talent femení d’una comarca que sovint queda eclipsada per la proximitat de Barcelona. No és retòrica gratuïta. La comarca té un teixit empresarial propi, amb dones al capdavant de negocis de tot tipus, que rarament apareixen als titulars però que sostenen bona part de l’activitat econòmica local.

Què canvia, en concret

La pregunta legítima és aquesta: això afecta alguna empresària de la Rambla o del polígon? De moment, el que existeix és una estructura. Una xarxa territorial que, si funciona, hauria de traduir-se en formació, connexions i accés a recursos que fins ara eren més fàcils d’obtenir si vivies o treballaves a Barcelona. El valor real d’aquest Consell es mesurarà amb el temps, quan es vegi si genera oportunitats concretes per a les dones empresàries del Garraf i el Penedès o si es queda en una capa més de representació simbòlica.

El que sí és cert és que no participar-hi hauria estat pitjor. En un país on els recursos i les decisions es concentren a la capital, tenir cadira a la taula és el primer pas. El segon és saber-la fer servir.