Hi ha victòries que passen desapercebudes i n’hi ha que mereixen ser explicades. El conjunt juvenil de gimnàstica rítmica del Gimnàstic Ballerina de Vilanova i la Geltrú acaba de proclamar-se campió de Catalunya en la seva categoria, i amb això s’ha guanyat una de les cinc places disponibles per representar Catalunya al Campionat d’Espanya. Cinc places. No en sobren.
Les protagonistes d’aquesta fita són Sofia Ginesta, Lia de Botton, Georgina Escabrós, Itziar Mensa i Paula Mensa. Cinc noies que han passat mesos entrenant amb una regularitat i una disciplina que sovint queda fora del focus mediàtic. Quan guanyen, però, és just que se’n parli.
Una actuació que va convèncer el jurat
A la competició, el conjunt va destacar per tres qualitats que en gimnàstica rítmica no sempre van juntes: precisió, expressivitat i seguretat. Quan les tres coses es donen al mateix temps, el resultat parla sol, i el jurat ho va reconèixer amb el títol català. No es tracta d’una victòria de circumstàncies ni d’un rival feble. El nivell de la gimnàstica rítmica catalana és alt, i arribar al cim d’una categoria tan competida com la juvenil té un valor real.
El que es veu sobre la catifa és el resultat de tot el que no es veu. Entrenaments, correccions, caigudes, tornar a intentar-ho. Aquesta victòria consolida una temporada de treball constant que ara troba la seva recompensa en el moment més important. Sovint es parla de l’esport d’elit i s’oblida que a molts municipis hi ha clubs que fan una feina extraordinària en silenci. El Gimnàstic Ballerina és un d’ells.
Cinc places i molt en joc
El sistema de classificació per al Campionat d’Espanya no és generós. Amb tan sols cinc places disponibles per a tota Catalunya en la categoria juvenil, cada plaça té un pes enorme. Aconseguir-ne una no és un tràmit, és el premi a ser el millor en un escenari on tots volen el mateix. Per a les famílies d’aquestes gimnastes, per a l’entrenament quotidià al pavelló, i per al club en conjunt, la classificació és una notícia que va molt més enllà d’un títol protocol·lari.
Quants vilanovins han sentit parlar d’aquest club? Probablement menys dels que haurien de. I tanmateix, mentre molts caps de setmana l’atenció es concentra en el futbol o en altres esports amb més ressò, un grup de noies joves ha estat construint alguna cosa sòlida i, ara, premiada. Potser és un bon moment per prestar atenció.
El repte estatal, amb ambició i els peus a terra
La classificació no és la destinació, és l’inici d’una nova exigència. El Campionat d’Espanya posarà el conjunt davant de rivals d’un nivell superior, formats en clubs amb més recursos i més tradició estatal. Seria ingenu no reconèixer-ho. Però el club afronta aquest repte amb il·lusió i amb ambició, dues coses que, ben combinades, han portat equips menys favorits molt lluny.
El que ha demostrat aquest conjunt durant la temporada és que la constància és un valor competitiu real, no un recurs retòric. Ara toca posar a prova fins on pot arribar aquesta solidesa en un escenari estatal. Els veïns de Vilanova tindran una bona raó per seguir els resultats quan arribi la competició. Cinc noies portaran la bandera del club, i també, d’una certa manera, la del municipi.
