El Correfoc de la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú tindrà, a partir d’ara, unes regles del joc clares. Després d’any i mig de treball conjunt entre el Ball de Diables, la regidoria de Cultura i les colles participants, s’ha aprovat un protocol que regula des de com s’encenen les carretilles fins a qui pot participar. No és poca cosa. Estem parlant d’un dels correfocs amb més tradició del país, nascut el 1992 i consolidat com a referent nacional.

El document no ha sortit d’un despatx. Ha estat fruit de negociació real, amb acords i, previsiblement, també amb alguna tensió. I el resultat afecta directament la nit que milers de vilanovins esperen cada any amb una barreja d’emoció i prudència.

Què canvia i per què importa

El protocol estableix normes concretes que fins ara depenien, en bona part, del criteri de cada colla. S’obliga a l’ús d’espardenyes, es prohibeixen els materials de foc no tradicionals com els malabars i queda vetada la participació de menors d’edat als correfocs. Mesures que, posades sobre paper, semblen de sentit comú, però que fins ara no estaven regulades de manera formal i vinculant.

A més, el nou marc inclou un règim sancionador. Això vol dir que l’incompliment dels punts acordats té conseqüències. No és un document de bones intencions. És un instrument amb dents, i això marca una diferència respecte a protocols anteriors que sovint es diluïen a la primera edició.

Menys colles, per guanyar en qualitat

Aquí és on la notícia es complica una mica. El protocol ha reduït el nombre de colles autoritzades a participar, amb l’argument de vetllar per la qualitat de l’esdeveniment. Dues colles han quedat fora del Correfoc oficial: el Ball de Diables de la Collada i els Tronats de Mar. Una decisió que, segurament, no ha estat fàcil d’acceptar per a les persones implicades.

Les cinc colles que sí que participaran són el Ball de Diables de Vilanova, el Drac de Vilanova i la Geltrú, el Drac de la Geltrú, la Carpa Juanita, les Diablesses de la Geltrú i el Ball d’Enveja. Sis noms, de fet, tot i que el protocol en parla com a cinc colles autoritzades. Una aclaració que, d’aquí a la Festa Major, segur que genera més d’una conversa als bars de la Rambla.

Un correfoc que es mira al mirall

El 1992 el Correfoc de les Neus va néixer amb força i amb una identitat molt marcada. Trenta anys llargs després, la pregunta legítima és si un protocol d’aquestes característiques protegeix l’essència de la festa o l’encotilla. La resposta, probablement, depèn de quin angle mires la plaça quan les espurnes surten disparades.

El que sí que és innegable és que l’any i mig de treball conjunt entre les parts dóna al document una legitimitat que no tindria si hagués baixat per decret. Les colles han participat del procés, i això fa que el resultat sigui, almenys sobre el paper, una aposta compartida per la continuïtat i la qualitat d’un correfoc que forma part de la identitat col·lectiva del municipi.

Una festa que es regula perquè importa

Que un correfoc tingui protocol no és senyal de burocràcia, és senyal que la gent que l’organitza se’l pren seriosament. I en un context on la pressió sobre les festes de foc és creixent, tenir un marc clar pot ser precisament allò que garanteix la seva continuïtat.

Els vilanovins que cada any s’apropen al recorregut amb el pit una mica encongit saben de què parlem. El Correfoc de les Neus no és un espectacle que es mira des de la vorera. És una festa que es viu, i viure-la bé implica que qui la fa també tingui les coses clares.