Un punt. Això és el que es va emportar el CF Vilanova i la Geltrú del camp del CP San Cristóbal el passat dissabte, i tot i que sobre el paper pot semblar poc, van trencar una dinàmica que portava temps pesant com una llosa. L’equip de Genís Sampietro havia encadenat diverses derrotes com a visitant, i aquest empat a zero, per insuls que sembli el marcador, és el primer senyal que alguna cosa pot estar canviant. O potser no. Perquè el problema de fons continua intacte.
El CF Vilanova va fer una primera meitat sòlida, amb ocasions clares, amb joc i amb arguments. Però els gols no van arribar. I quan no arriben en la primera meitat, quan l’equip ha estat el millor, la sensació que queda al cos és d’aquelles difícils de sacsejar.
Una superioritat numèrica que no va servir de res
Hi ha moments en un partit que semblen un regal. Tenir un jugador de més al camp és un d’aquests moments. El CF Vilanova va gaudir d’un període amb superioritat numèrica i tampoc va saber aprofitar l’avantatge. Això ja no és mala sort ni un dia dolent. Això és un patró.
L’efectivitat ofensiva fora de casa porta setmanes sent el forat per on se li escapen els punts a l’equip vilanoví. Es generen ocasions, es domina en fases del partit, però a l’hora de la veritat, la pilota no entra. I en una categoria com la Tercera Federació, on els marges són estrets i els errors es paguen, aquesta ineficàcia té un cost directe a la classificació.
Un punt que pesa molt
El CF Vilanova es manté cinquè a la taula amb 46 punts. Just per sobre seu, l’Hospitalet en té 47. Un sol punt separa el cinquè del quart lloc, i cada desplaçament és una oportunitat que no es pot permetre desaprofitar. El calendari no espera, i la distància amb les posicions de dalt no perdonarà més empats en camps rivals sense gols marcats.
La classificació diu que l’equip és allà, competint, aguantant el tipus. Però també diu que alguna cosa falla quan surts de casa. I els números no menteixen: l’equip no ha après encara a ser perillós quan juga a fora. Un empat és millor que una derrota, és clar, però no és suficient si l’objectiu és enfilar posicions.
Ara ve Mollerussa
El proper test arribarà el 12 d’abril, quan el CF Vilanova rebi el CFJ Mollerussa a les 17 hores. Un partit a casa, davant la seva gent, que hauria de ser l’escenari ideal per recuperar sensacions ofensives. Jugar a casa sol alliberar tensions, i l’equip necessita un triomf que li dongui oxigen i confiança per als trams finals de la temporada.
Sampietro tindrà dies per treballar, per ajustar, per trobar la tecla que obri les porteries rivals. Perquè el problema no és de plantilla ni d’actitud. És de definició. I aixó, en futbol, de vegades s’arregla amb un sol gol en el moment just. La qüestió és si aquest moment arribarà aviat, o si el CF Vilanova continuarà regalant punts fora de casa mentre els rivals de dalt no fallen.
