Hi ha projectes que arriben sense fer gaire soroll i acaben desbordant les expectatives. Això és exactament el que va passar aquest diumenge a Vilanova i la Geltrú, quan la Sala Cabanyes del Foment Vilanoví es va omplir per acollir la presentació de “M’han caigut els mitjons. L’aventura del Carnaval vilanoví”, un conte il·lustrat que ja ha generat una cua de lectors digna de les millors tardes de festa major.

Les autores, Lara Vera al text i Roser Cruells a les il·lustracions, van signar exemplars durant tota la jornada davant d’una filera que no s’acabava. Quan un llibre infantil aconsegueix això, és que alguna cosa ha tocat de ple.

Un projecte fet des de baix i amb convicció

El llibre no ha nascut dels despatxos. El novembre passat, Vera i Cruells van llançar una campanya de micromecenatge per finançar el projecte, i l’objectiu es va assolir en molt poc temps. Això no és un detall menor. Vol dir que la idea va connectar de seguida amb la gent del territori, abans fins i tot que existís un sol exemplar imprès.

L’obra ha estat publicada per El Cep i la Nansa i coeditada conjuntament amb el Foment Vilanoví, una col·laboració que reforça el paper d’aquesta institució com a espai actiu de cultura local. No és una entitat que es limita a cedir sales. Aquí s’impliquen.

En Pere, l’Anna, la Gemma i un museu que cobra vida

La història gira al voltant d’en Pere, un personatge apassionat pel Carnaval que guarda un museu casolà ple de pintures que representen les tradicions més emblemàtiques de la festa. Quan l’Anna i la Gemma, noves veïnes seves, entren en aquest espai, les pintures prenen vida i les dues noies viuen una aventura acolorida i musical que les endinsa de ple en el Carnaval vilanoví.

La idea de transmetre patrimoni cultural a través d’una aventura visual i narrativa és tan senzilla com efectiva. No cal cap discurs sobre identitat ni cap xerrada sobre tradicions. N’hi ha prou amb dos personatges curiosos, un veí entranyable i unes pintures que no es queden quietes. Els infants ho absorbeixen sense ni adonar se’n, que és exactament com hauria de funcionar.

Literatura infantil que no mira cap a fora

En un mercat editorial on sovint els referents venen de fora i els paisatges no s’assemblen a res conegut, un conte que posa el Carnaval de casa al centre de la trama té un valor que va més enllà del literari. Els infants de Vilanova es podran veure reflectits en una història que parla del seu món, de les seves festes i del seu carrer. Això, que sembla una obvieta, no és tan habitual com caldria.

L’acte de presentació va tenir un ambient festiu i participatiu que va anar molt més enllà del protocol d’un lliurament de llibres. La Sala Cabanyes es va convertir, per unes hores, en un espai de retrobanc entre generacions, entre veïns que comparteixen la mateixa memòria del confeti i la gresca de febrer.

Quan una cua llarga ho diu tot

El fet que mares, pares i infants fessin cua per aconseguir una dedicatòria és el millor termòmetre de l’èxit d’un projecte cultural local. Sense grans pressupostos de comunicació, sense campanyes massives. Només una bona idea, dues creadores amb ofici i una comunitat disposada a fer seva la proposta.

El llibre ja és als prestatges. Ara li toca fer la feina que fan els bons contes, la de quedar se a la memòria d’algú que, d’aquí uns anys, el recordarà com part de la seva infantesa vilanovina.