Hi ha qui cada any espera les Festes de la Tardor, qui compta els dies fins al Carnaval, i qui, des de fa una dècada, es fa a la mar per comptar dofins. L’associació que vetlla pels cetacis del litoral de Vilanova i la Geltrú acaba de publicar l’informe 2025, un document que condensa deu anys de feina silenciosa i rigorosa al Garraf. Trenta quatre sortides al mar, gairebé 300 hores de navegació i 78 albiraments de cetacis. No és un titular de gran impacte, però darrere d’aquests números hi ha una història que afecta directament el mar que veiem cada dia des del passeig.

El dofí de sempre i les visites sorpresa

El dofí ratllat continua sent el gran protagonista d’aquestes aigües. És l’espècie més abundant, la que apareix amb més regularitat i la que qualsevol pescador o navegant del port reconeixeria de seguida. El dofí mular i el cap d’olla gris completen el rànquing de presències habituals. Però l’informe reserva les millors sorpreses per a les espècies esquives.

El rorqual comú i el catxalot apareixen puntualment, i cada avistament és una dada que val or per entendre la salut de l’ecosistema mediterrani. No és espectacle de parc temàtic, és indicador científic. Quan un catxalot apareix pel Garraf, alguna cosa en aquell tros de mar funciona. O potser funciona gràcies al fet que algú ho documenta.

Cada dofí té nom, o gairebé

La fotoidentificació és una de les tècniques més potents que utilitzen. Consisteix a fotografiar les aletes dorsals dels cetacis, que són úniques com les empremtes dactilars, i creuar les imatges per seguir individus concrets al llarg del temps. Gràcies a aquesta metodologia, s’han identificat més de 200 individus diferents. Sabem on van, com es comporten, si tornen.

És el tipus de ciència que no surt als telediaris però que construeix el coneixement real. Conèixer els patrons de moviment d’un dofí mular al llarg dels anys dona una perspectiva que cap estudi puntual pot oferir. I tot passa a menys d’una hora de navegació del nostre port.

Els ocells també compten

El projecte Plomes al Mar ha ampliat l’abast de la recerca molt més enllà dels mamífers marins. 2.770 observacions d’aus marines en un sol any. Baldrigues, gavines, corbs marins, espècies que molts veïns veuen des del passeig sense saber que cada avistament pot formar part d’una base de dades científica.

Aquesta mirada ampliada té sentit. Un ecosistema litoral no es pot entendre per peces separades. Els ocells i els cetacis comparteixen recursos, zones d’alimentació i riscos. Estudiar un sense l’altre seria com analitzar el Mercat Municipal fixant se només en les parades de peix i ignorant la fruita, la carn i qui hi compra cada dia.

La piscifactoria que ho canvia tot, o potser no

L’informe arriba en un moment de tensió latent al litoral. A finals de 2025 s’ha posat en marxa el projecte DORNA, dissenyat específicament per estudiar l’impacte d’una futura piscifactoria sobre el dofí mular i les aus marines del Garraf. El projecte neix precisament perquè hi ha una instal·lació prevista i calen dades sòlides abans que arribin les màquines i els permisos. Qui decideixi ignorar aquests resultats tindrà, almenys, difícil de dir que no ho sabia.

És aquí on la ciència de proximitat connecta amb la política local. Les dades recollides durant una dècada no són anècdota, són argument. I els veïns que segueixen aquests projectes, els navegants que col·laboren amb el programa Amics del Mar aportant les seves pròpies observacions, formen part d’una xarxa que converteix la curiositat quotidiana en evidència científica. La ciència col·lectiva rarament fa soroll, però sovint és la que acaba important més.