Si heu tornat de Setmana Santa per l’AP-7 i heu tingut la sensació que el trànsit anava millor que altres anys, no us ho heu imaginat. Catalunya ha tancat el període de vacances de Pasqua, del 27 de març al 7 d’abril de 2026, sense cap accident mortal a la xarxa viària interurbana. Una notícia que, en un país acostumat a comptar víctimes cada cop que s’acosta un pont llarg, mereix ser dita amb claredat. Per als qui viatgen des de Vilanova i la Geltrú cap al sud o cap al nord, la diferència es va notar a les carreteres.

Zero morts. Pot semblar una xifra freda, però darrere hi ha famílies que han tornat a casa senceres. És el millor titular possible per a un cap de setmana de Pasqua, i convé no passar-lo per alt enmig dels titulars sobre retencions i quilòmetres de cua.

Menys cues, però més cotxes

Aquí és on la dada es torna interessant, perquè va contracorrent del que s’esperaria. Les retencions van baixar de manera notable, però la mobilitat va augmentar. El diumenge de Pasqua, les cues van caure un 69% respecte a l’any anterior, passant de 192 km a només 58 km. El dilluns, la reducció va ser del 33%, amb 56 km de retencions enfront dels 78 km de 2025. Això mentre el volum de vehicles a la carretera creixia un 7% el diumenge i un 6% el dilluns.

Més cotxes i menys embussos és una contradicció aparent que té una explicació tècnica coneguda com a circulació esponjada, és a dir, un flux de vehicles distribuït de manera més homogènia al llarg del dia. Dit en plata, la gent ha après a repartir les sortides i les tornades, o les eines de navegació estan fent una feina més eficient a l’hora de redistribuir el trànsit. Sigui com sigui, el resultat és que els carrers han respirat millor.

L’AP-7, el de sempre

Si heu pres l’autopista en direcció nord el diumenge o el dilluns, ja sabeu on es va concentrar el problema. Les principals afectacions es van localitzar a l’AP-7, especialment a l’Ampolla i al tram entre Santa Oliva i Santa Margarida i els Monjos. Aquest últim punt, per als qui surten del Garraf o del Penedès, és de sobra conegut. Any rere any, aquell tram actua com un embut natural on convergen els fluxos de la costa i l’interior.

Que les retencions hagin baixat tant en un punt tan sensible és una bona notícia per als que fan el trajecte habitual entre el Garraf i Barcelona. No resol el debat de fons sobre la capacitat de l’autopista ni sobre el model de mobilitat, però indica que alguna cosa està canviant en com la gent gestiona els seus desplaçaments en períodes de màxima demanda. O potser simplement hi ha qui ha optat pel tren. Tampoc seria una mala opció.

Els Bombers no van descansar

Mentre les carreteres donaven una treva, el medi natural no va fer el mateix. El dilluns de Pasqua, els Bombers van tancar la jornada amb 11 rescats en entorns naturals. Senderistes, excursionistes o banyistes que van necessitar ajuda en un dia en què molta gent aprofita per sortir al camp o a la costa.

Onze rescats en un sol dia és un recordatori que la Setmana Santa no és només trànsit i cues, sinó també una pressió important sobre els serveis d’emergència. El bon temps convida a sortir, però no sempre la preparació acompanya les ganes. Els Bombers ho saben bé, i any rere any repeteixen el mateix patró de feina intensa durant els festius de primavera. Que les carreteres hagin funcionat millor no ha significat que els equips de rescat hagin pogut abaixar la guàrdia.