Alumnes de l’INS Dolors Mallafrè de Vilanova i la Geltrú participaran en un viatge commemoratiu a l’antic camp de concentració nazi de Buchenwald, a Alemanya, amb motiu del 81è aniversari del seu alliberament. No és una excursió qualsevol. És un d’aquells viatges que marquen, dels que un alumne explica anys després com un abans i un després.
Representar Catalunya a Buchenwald
Els joves vilanovins viatjaran acompanyats d’estudiants d’altres centres educatius espanyols, de familiars de deportats i d’adults que participaran en els debats per donar gruix a l’experiència. La delegació representarà Catalunya en un acte d’abast estatal que compta amb el suport del Ministeri de Cultura d’Espanya i dels Instituts de Memòria de Navarra i Euskadi. Que un institut de la nostra ciutat tingui aquest protagonisme no és trivial.
El programa inclou l’acte institucional de commemoració, l’homenatge als deportats republicans espanyols al Block 45 i un recorregut específic dedicat al genocidi gitano. Tres fils d’una mateixa tragèdia que sovint s’expliquen per separat i que aquí es treballen junts. L’enfocament no és únicament el del drama, sinó també el del testimoni i la transmissió.
Noms que cal conèixer
Un dels objectius explícits de la iniciativa és connectar l’alumnat amb figures que van passar per Buchenwald i que després van dedicar la vida a explicar el que havien viscut. Jorge Semprún, escriptor i exminister de Cultura espanyol, va ser deportat a Buchenwald als vint anys. Stephan Hessel, coautor de la Declaració Universal dels Drets Humans, també hi va ser pres. Elie Wiesel, premi Nobel de la Pau, en va sobreviure. Tres noms que potser alguns alumnes no coneixien abans de preparar aquest viatge i que ara no oblidaran.
Que l’escola pública treballi la memòria des d’aquesta perspectiva és exactament el que hauria de fer. No des del llibre de text, sinó des del lloc on va passar. Des dels blocs de pedra, des dels noms gravats, des de la presència física d’un espai que encara existeix per evitar que s’oblidi.
Per què importa ara
La pregunta és pertinent. En un moment en què el discurs d’extrema dreta guanya espai a Europa, en què certes narratives revisionistes circulen sense gaire resistència, enviar joves a Buchenwald és un acte pedagògic i també polític. La prevenció del feixisme no s’ensenya des de l’abstracció, s’ensenya des dels fets concrets i des dels llocs que els fets van deixar marcats.
La iniciativa posa l’INS Dolors Mallafrè en un mapa que va molt més enllà del Garraf. I als alumnes que hi participin, els posa davant d’una responsabilitat que poques experiències escolars generen d’aquesta manera. Tornaran amb alguna cosa que no es pot resumir en un treball de recerca ni en una presentació de PowerPoint. Tornaran havent estat, i això és el que compta.
