No és una sèrie de televisió. És el que, segons la investigació en curs de la Guàrdia Civil, ha estat passant durant un temps a Vilanova i la Geltrú amb els cotxes que la grua municipal retirava del carrer. Vehicles que haurien d’acabar al desballestament i que, en canvi, acabaven venuts, desmuntats per peces o regalats a tercers. Tot amb el beneplàcit, i la participació activa, de persones que treballaven per a l’Ajuntament.

Sis implicats identificats. Tres agents de la Policia Local, dos gruistes i una funcionària municipal. Cadascú amb el seu paper. Cadascú cobrant el seu tall. I el sistema funcionant, pel que sembla, sense que ningú al capdamunt no es fes massa preguntes.

Com funcionava l’engranatge

La trama tenia una lògica gairebé industrial. Els gruistes recollien els vehicles al carrer, com tocava. Però alguns d’aquests cotxes no feien el trajecte fins al desballestament. Un agent de la Policia Local controlava el procés i decidia quins vehicles sortien del circuit oficial. I perquè tot quadrés sobre el paper, una funcionària falsejava la documentació administrativa per tapar el rastre.

Els cotxes es venien sencers, es desmuntaven per peces o es cedien a tercers a canvi de favors o diners. Un negoci rodó, sostingut sobre la confiança que l’administració dipositava en aquestes persones i sobre la presumpta passivitat, o la ceguesa interessada, dels seus superiors. Dos comandaments policials han quedat investigats. Que no detinguts, però investigats. La diferència és important, però la pregunta és inevitable: fins on arribava el coneixement d’aquest esquema?

Detencions i posada en llibertat en poques hores

A finals de març, la Guàrdia Civil va fer quatre detencions. La notícia va córrer pels grups de WhatsApp del municipi com sol passar en aquests casos, entre incredulitat i aquell “ja me l’imaginava” que aflora quan una sospita difusa troba confirmació. Però les quatre persones detingudes van quedar en llibertat poques hores després. La investigació continua oberta.

Que surtin en llibertat no vol dir que el cas s’hagi arxivat, però sí que el ritme de la justícia rarament coincideix amb el que la gent necessita per sentir que les coses es resolen. De moment, dos comandaments policials segueixen en situació d’investigats, i la Guàrdia Civil ha demanat públicament que qui tingui informació sobre irregularitats vinculades a vehicles retirats per la grua municipal ho comuniqui. Una crida que, per si sola, ja diu molt sobre l’abast potencial del cas.

Qui paga el pato, com sempre

La resposta fàcil és dir que aquí no hi ha víctimes directes. Però és una resposta còmoda i falsa. Els propietaris de vehicles retirats que van pagar taxes municipals per recuperar cotxes que potser mai no van arribar a tenir un tractament adequat mereixen una explicació. Els veïns que financen amb els seus impostos un servei municipal que aparentment ha estat operat parcialment com un negoci privat també. I el conjunt de treballadors municipals honrats, que n’hi ha i molts, carreguen ara amb el descrèdit col·lectiu que genera aquesta mena d’escàndols.

L’Ajuntament, de moment, ha brillat per la seva discreció. Cap comunicat clar, cap explicació sobre els mecanismes de control interns que haurien d’haver detectat les irregularitats molt abans. Quan la corrupció apareix en estructures municipals, el silenci institucional no és prudència, és un problema afegit. Els vilanovins mereixen saber com és possible que una trama amb sis implicats funcionés sense que ningú al capdamunt no encengués cap alarma. Algú hauria de donar la cara i explicar ho. De moment, no ha passat.